Trump humilia el món

Donald Trump ha guanyat la presidència dels Estats Units contra Hillary Clinton, la designada per la història i l''establishment'. Contra la maquinària més precisa i eficaç del partit demòcrata. Ha guanyat contra el partit republicà i els seus líders. Contra la immensa majoria de mitjans de comunicació i les seves empreses editores. Contra les enquestes i la demoscòpia. Contra la veritat contrastada i les dades empíriques. Contra la indústria de l'espectacle, del cine o de la música. Contra els esportistes famosos. Contra els analistes. Contra les borses internacionals. Contra el cabal de diners invertits i recaptats per la seva rival. Contra la raó. I contra Barack Obama i Michelle. La seva victòria és una humiliació a la més gran coalició contrària i hostil que cap candidat es podia imaginar. El seu mèrit és extraordinari. I el fracàs dels seus rivals és monumental.

El mes d'abril passat, Bernie Sanders lluitava cos a cos amb Hillary Clinton per guanyar les primàries demòcrates. Necessitava sí o sí guanyar a Nova York per seguir tenint alguna possibilitat. Just el dia abans d'aquelles primàries enviava tres missatges als seus activistes. En tots tres llançava dures acusacions contra Clinton. Denunciava la seva oponent per ser un titella de les grans firmes i 'lobbies' que han posat diners ―ingents quantitats― per a la seva campanya; i que, en cas d'una victòria, els ho deuria. Seria una candidata segrestada. Unes acusacions que han sobrevolat durant tota la campanya.

Aquests atacs de Sanders anaven dirigits a la candidata, amb una estratègia de descrèdit personal, però buscaven mobilitzar un electorat defraudat i abandonat. Volien arribar als votants a través de les emocions indignades: descontentament social, atur, problemes socials crònics i un no futur per a ells i per als seus fills. Sanders, involuntàriament, va descobrir el camí per a Trump. Convertir la indignació en mobilització. Per la seva part, Hillary li responia, sense perdre la compostura, en el debat electoral demòcrata: «descriure el problema és molt més fàcil que intentar resoldre'l».

GOVERNAR PROFILÀCTICAMENT

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Aquesta frase resumia l'estratègia de Clinton: posicionar-se com la candidata més realista, lluny del populisme. Preparada per governar profilàcticament. Sense riscos. Sense pell, sense emoció. Una professional versus un amateur que només sabia parlar. O insultar, agredir o avergonyir, en el cas de Trump. Una política experimentada versus un populista diletant que pronuncia frases que espanten qualsevol persona racional. Clinton va doblegar Sanders, i va ignorar el seu equip i les seves estratègies. El va guanyar, però no va entendre el cor dels seus votants, va ignorar el corrent de fons que, des de les devaluades etiquetes de progressistes i conservadors, expressava un desafecte de decepció i de por.  

Li va funcionar amb Sanders, a un cost altíssim, però no li ha funcionat amb Trump. La freda racionalitat ha sucumbit a l'emocionalitat radical. Trump ha transformat l'odi, la por i la ràbia en un vot de venjança, en una poderosa mobilització electoral. El vot ocult, contra el vot culte. Persones grans sense futur contra joves sense estímuls i sense sentiment de culpa. No han sigut unes eleccions, ha sigut una guerra brutal, tan agressiva com grollera. I ha guanyat una guerrilla a un exèrcit regular. Un episodi més del que Moisés Naím ha definit com la fi del poder. El poder que coneixíem s'ha acabat. I amb ell, l'ordre conegut. Temps imprevisibles. Trump ha humiliat a tothom, i a tot.