LA CLAU
El món de Trump
Europa no entén per què el discurs binari de Trump cala als EUA. Ens escandalitzen les alienacions de fora però contemporitzem amb les pròpies
jgblanco30250085 trump 10161108142303 /
Per a la benpensant mentalitat europea és àrdua la tasca de discernir les raons per les quals un votant nord-americà diposita la seva confiança en Donald Trump. Cert, els Estas Units presenten especificitats històriques i sociològiques que expliquen aquesta pulsió aïllacionista i antiestatista. El que no s’entén al Vell Continent és que una societat tan desigual com moltes altres, però amb uns nivells de vida envejables, pugui donar ales a la ràbia i la frustració –justificades o no– fins al punt de flirtejar amb la idea de regalar a un candidat desbocat les regnes de la primera potència planetària. I, per tant, de tot el planeta.
Abans que ni tan sols s’iniciï el recompte de les presidencials nord-americanes, a Europa ens deixem capturar pel fatalisme, alimentat pels referèndums del brexit i de l’acord de pau a Colòmbia, per endinsar-nos imaginàriament en el món que Trump ens deixarà... o en el que ens hauria deixat.
Ha fet molt de mal el maleït somni americà, aquesta ensucrada dosi d’autoestima que Hollywood va injectar a les ments flàccides dels cinc continents, avui restes del naufragi de les quals encara es nodreix la pseudoliteratura d’autoajuda. Com el fabricant captivat per la propaganda del producte que ell mateix finança, l’home blanc americà es va creure protagonista del seu propi miratge, per llevar-se l’endemà menys ric i guapo del que havia somiat. Aquest despertar abrupte, malhumorat, demanava a crits un culpable; en diem globalització, més que res perquè sona millor que dir 'tot el món llevat dels EUA'.
EL LLENGUATGE BINARI
Notícies relacionadesA l’home blanc americà no el preocupa el que succeixi més enllà de les seves fronteres, tant si aquestes tracen la delimitació del seu condomini com les de tot el país. Sense estudiar cap mapa, es va allistar a les guerres mundials per defensar la seva família i la seva pàtria. I avui, per fi, un candidat li parla en el llenguatge binari que més bé entén: bons i dolents, aquí i allà, nosaltres i ells...
Masclisme, aillacionisme, nacionalisme, supremacisme, racisme... Massa ismes per escandalitzar-nos davant les alienacions llunyanes mentre contemporitzem amb les pròpies.
