Xarxes i vots

Aquesta mateixa setmana, Barack Obama acaba d’entrar a Snapchat. Era la xarxa que li faltava. El 2008, va irrompre a Youtube. El 2012, va demostrar l’enorme potencial de Twitter, Facebook i el big data. I ara, el 2016, aposta per la comunicació segmentada amb Facebook Ads, sorprèn amb Instagram i es llança a Snapchat. La gran majoria dels seus usuaris ni tan sols tenen edat per votar, però no importa: arriba a un públic nou (creant audiències futures) i influeix en els seus entorns familiars i d’amistats (en el present). I en el seu propi llenguatge. En aquestes eleccions Donald Trump (amb la seva política pop) i Hillary Clinton (amb el soft power) han traslladat a les xarxes la seva rivalitat. Però amb estratègies i accions molt diferenciades.

    Trump hi ha primat la recerca de visibilitat indirecta als mitjans a través de la seva activitat digital. Trump sap perfectament com utilitzar la xarxa, com un espai desintermediat i «lliure», segons afirma. I, d’aquí, al gran públic a través de la viralitat (utilitzant bots si és necessari) i el ressò mediàtic. No necessita gastar diners en anuncis perquè els mitjans ja parlen d’ell i del seu missatge, i perquè els seus seguidors s’alimenten en directe del que ell diu o pensa. El seu èxit a Facebook Live és part de la seva croada contra, segons ell, la conspiració mediàtica en contra seu.

    És ell qui escriu sempre la majoria dels seus propis tuits. Ho fa sobretot a la nit, quan el seu equip de comunicació ja se n’ha anat a casa, trencant motllos i obrint fronts. Li encanta fer-ho. Es comporta com un activista agitat i excitat, sense pudor i sense rubor.

    Respecte a Hillary Clinton, la seva campanya on line ha sigut molt més tradicional i professional, basada en la creació de continguts de qualitat, micro segmentats, apel·lant a l’argument i la raó. Són els millors continguts en aquestes eleccions, amb vídeos curts, infografies, imatges, missatges personalitzats, resposta ràpida… Ha publicat més tuits diaris que Trump, més posts a Face­book, més vídeos… i ha arribat a més gent (té més visualitzacions, engagement i subscriptors).

Notícies relacionades

L'FBI reobre la investigació contra Hillary Clinton a 10 dies de les eleccions

Michelle Obama, la joia de la campanya

    L’equip de Clinton sap perfectament els públics als quals ha d’arribar i impactar amb el seu missatge, fent una crida constant al vot compromès. Els vídeos i testimonials constants amb llatins, a favor de les dones o sobre la justícia social amb afroamericans han sigut nombrosos. Clinton, a més, va crear una web (The Briefing) per defensar-se de les mentides i calúmnies, que ha fet servir també per criticar el republicà, a través del factchecking. A més, la seva web ha tingut molta importància, ja que és on enviava la gent a buscar més informació, per desemmascarar les mentides de Trump, durant els debats electorals.

    Finalment, en aquesta campanya l’autèntica batalla ha estat en el posicionament del buscador Google. Ocupar rellevància en les recerques s’ha convertit en l’estratègia més profunda, i en la nova demoscòpia. Els candidats han descobert que és millor trobar els interessos (recerques) dels electors, que les seves simples opinions (enquestes). Descobreix un interès i trobaràs els elements mobilitzadors, els influencers i les seves comunitats.