Endolats

Com cada any, un dia com avui toca un article sobre els morts. I, tal com estem, és més recomanable encomanar-se a l'humor negre que no pas a la remembrança poètica. Parlo de les notícies que arriben de Tailàndia, on sembla que fa un mes va morir el rei Bhumibol, el monarca que es va estar 70 anys al tron. Fan esgarrifar. Des de la mort del rei i fins ara (perquè em penso que la mesura que afectava la televisió tailandesa ja ha caducat), tots els programes s'havien de transmetre en blanc i negre, no fos cas que els colors indiquessin manca de respecte. Un estalvi en maquillatge. Encara és vigent, però, el negre rigorós en la indumentària de la població i fins i tot hi ha veus que han reclamat que els tailandesos de l'exterior facin el mateix, tant si són a la bigarrada Nova York com en un poblet perdut de la Normandia, regentant un restaurant amb llet de coco. Faig broma, però potser ho hauria d'evitar perquè m'expliquen que qui s'atreveix a abandonar el dol rep amenaces i delacions dels veïns, cosa que, a Tailàndia, no és cap acudit.

Però bé, el que em té el cor robat és l'anunci oficial en relació a un partit de futbol que jugaran els tailandesos contra Austràlia d'aquí uns dies. Els espectadors hi hauran d'assistir endolats, per descomptat, però, a més, no podran celebrar els gols. Ni tan sols si els australians els marquen en pròpia porta. Pel mateix preu, i posats a plorar, que perdin per golejada.