Entre Qatar, tonteries i el record de Tebas

1
Es llegeix en minuts
jmexposito36088952 gra496  barcelona  29 10 2016   el delantero brasile o del f161029211802

jmexposito36088952 gra496 barcelona 29 10 2016 el delantero brasile o del f161029211802 / Andreu Dalmau

Pateixo molt amb el patrocini de Qatar», va dir un soci en l’assemblea de compromissaris. «Prefereixo baixar a quarta regional abans que seguir amb aquest país a la samarreta», va exclamar un altre. «No són valors del Barça», va afegir un més. Res va separar tant la directiva i els socis com l’estreta (i prorrogada) vinculació amb l’emirat. És un emirat condemnat any rere any per Amnistia Internacional i altres organitzacions amb una vara ètica similar, però es va imposar el sector del barcelonisme que opina que benvingut siguin els diners, procedeixin d’on procedeixin, perquè s’ha de competir amb els grans clubs, menys manies, menys fantàstics. «Ja n’hi ha prou de tonteries», va resumir un altre soci.

    És obvi que la directiva de Josep Maria Bartomeu sintonitza més amb l’aproximació geoestratègica d’aquest últim. Al capdavall hi ha uns avals en joc i això sempre aguditza cert concepte del pragmatisme. Bartomeu, de maneres exquisides, va dir de forma ensucrada que prenia nota de les discrepàncies, algunes de molt apassionades. Havia suat de valent. Tot l’exercici pressupostari anava a les clavegueres si li haguessin tombat la pròrroga. Fins i tot el nom del papa Francesc va haver de ser invocat. Si el Pontífex havia acceptat feia poc una samarreta blaugrana amb l’emirat a la frontal, els valors del club no podien resultar tan lesionats.

Notícies relacionades

    Pau i glòria, doncs. La guerra unànime, aquí sí tots a una, es va declarar a Javier Tebas, el llengut empleat de la LFP que es creu molt més. El va esmentar el president a l’inici de l’assemblea per esperonar els compromissaris a favor seu i el va esmentar la grada al minut 12 amb el fervor que el Camp Nou sol dedicar als seus malvats favorits. 

    Llàstima que no va despertar els jugadors. La primera part va ser insípida com algunes fases de l’assemblea. A la segona vam veure almenys un gol acrobàtic i un d’aquells acaraments de Neymar amb un defensa del Granada que segur que va inspirar algun comentari fi i sarcàstic de Tebas des d’allà on veiés el partit. O del trio del Comitè de Competició, tan simpàtics ells. Ho són tant que fins i tot els llançaments d’ampolles els semblen tonteries. Com aquell soci amb Qatar. Amb perdó.