Pau i biodiversitat a Colòmbia

La iniciativa per arribar a un acord de pau a Colòmbia va obrir l’esperança d’una nova vida en pau en moltes regions d’aquest país. Una conseqüència lateral dels acords és que faria accessibles regions del país que no s’havien pogut visitar durant molts anys per la inseguretat deguda a la guerra. La pau podria comportar la possibilitat d’obrir-les a l’exploració i tractar de descobrir les espècies vegetals i animals que hi viuen. Es tractava d’una oportunitat única d’investigar zones noves del planeta i de trobar-hi espècies amb propietats que el país podria explotar en el marc de les convencions internacionals de protecció de la diversitat biològica. Però el rebuig del tractat de pau en referèndum ha creat una incertesa sobre aquestes iniciatives.

Colòmbia és un país de grans riqueses en espècies animals i vegetals. És un dels països que han estat anomenats megadiversos i s’ha calculat que en el seu territori es troba prop del 10% de les espècies del planeta. Això és degut al fet que concentra un gran nombre d’ecosistemes que van de la costa del Pacífic al Carib, i que està travessat pels Andes que defineixen valls i zones elevades com l’altiplà on està situada la seva capital Bogotà a 2.600 metres i arriba a l’Amazònia. La guerra que ha durat més de 50 anys ha impedit que en certes zones s’hi accedís i estan pràcticament inexplorades. Amb l’inici de la pau durant el 2016 han estat ja descobertes més de 100 noves espècies.

Colòmbia va ser un dels països impulsors de la Convenció sobre Diversitat Biològica que va entrar en vigor l’any 1993 després d’haver-la signat 198 països. La seva aplicació pràctica s’ha plasmat per ara en dos protocols, el Protocol de Cartagena sobre Bioseguretat, que va entrar en vigor l’any 2003, i el Protocol de Nagoya que va entrar en vigor l’any 2014. 

En aquest protocol es contemplen mecanismes perquè, quan hi hagi algun descobriment comercialment interessant procedent d’espècies locals o basat en el coneixement tradicional d’algun país determinat, aquest comparteixi beneficis amb els que poden portar el descobriment al mercat. 

El juny passat, el Govern de l’Equador va publicar un informe del que qualifiquen com a biopirateria en què identifica fins a 112 patents que havien estat obtingudes en general per alguna empresa europea o americana a partir de materials biològics del seu país. El Protocol de Nagoya tracta de regular una via perquè tothom es beneficiï d’aquests descobriments, però no està lliure de crítiques. Alguns l’han criticat perquè introdueix una burocràcia complicada i perquè serà difícil d’aplicar. L’han ratificat un total de 88 països, entre ells la majoria dels europeus. Potser no sorprèn que els Estats Units no l’hagin signat, però sí que no l’hagin ratificat Colòmbia ni Costa Rica. 

Aquest país va fundar l’any 1989 l’Instituto Nacional de Biodiversidad, una iniciativa que va tractar de valoritzar la seva riquesa a través d’acords amb empreses, però l’any 2015 es va haver de declarar insolvent.

Notícies relacionades

Manifestacions massives a Colòmbia per demanar un acord de pau

¿Per què es protegeix els fumadors?

Això no vol dir que no valgui la pena explorar els territoris que la pau farà accessibles. És possible que alguns hagin estat devastats per al cultiu de drogues, però hi haurà una gran part en la qual es pot explorar el territori amb un detall i una cura que no s’havia fet mai en el passat. Per fer-ho i treure’n profit, Colòmbia haurà d’invertir en recerca. Altres països de l’Amèrica Llatina ho han fet i han construït una estructura científica pròpia que no existeix prou en l’entorn colombià. 

Potser també hi ha una oportunitat per alguns països com els europeus que tenen una estructura científica potent i una bona tradició de cooperació i que han signat tots els protocols internacionals. Les experiències que hi ha hagut fins ara és que extreure beneficis de la biodiversitat és difícil, sobretot a curt termini. Però per a Colòmbia la nova etapa suposa una esperança per explotar les seves riqueses d’una forma millor i de donar oportunitats a la seva gent en regions devastades per la guerra i que ara podrien tenir una manera de basar una nova economia en la riquesa dels seus paisatges. Cal esperar que el resultat negatiu del darrer referèndum no anul·li aquesta esperança.