¿Qui es ridiculitza més que el Comitè de Competició?
marcosl36005137 fc barcelona s neymar left lies in the pitch after the cro161022214610 /
Diuen del president del Comitè de Competició que és aficionat a les actes amb apunts sarcàstics. No es conforma amb comunicats asèptics, descrivint fets i dictaminant amb rigor. Li va la literatura i els judicis de valor. I això sembla convertir-lo en ocasions en el capitost d’una trinitat de la moral i la moralina en lloc d’un cos de jutges merament tècnic, que se suposa que és el que hauria de ser.
És tan summament incorrecte el veredicte sobre els fets de Mestalla que solament adquireix sentit des d’una perspectiva frívola del que passa en el futbol. Deixa perplex el paternalisme al referir-se al «comportament poc exemplar» dels futbolistes del Barça. I més encara l’afirmació que es ridiculitzen a si mateixos, se suposa que per no aguantar estoicament el llançament d’ampolles i altres objectes voladors. No hi va haver traus, no hi va haver sang, no hi va haver necessitat de passar pel quiròfan, aleshores, ¿de què es queixen?
És un dictamen que cau en una terrible equidistància. Tan censurable és segons la seva opinió l’hostilitat de la crispada afició del València, manifestada a cops d’ampolla amb punteria, com la celebració per lògica vehement d’un gol guanyador passat el minut 90. I a sobre el Comitè comet la injustícia d’analitzar únicament un fragment, un instant, sense mirar el context de tot un partit de comportament agre dels seguidors.
Rialles i insults
No hi hauria tanta ironia i ànim d’incitar les rialles de la parròquia del seu 'asador' de capçalera si els insults que es van escoltar a Mestalla haguessin anat dirigits a altres ciutadans. I millor no entrar a rumiar si els agredits haguessin sigut una pinya de jugadors vestits de monocolor. Deixem aquesta part comparativa al marge.
Se sospita que ens endinsem a partir d’ara en una etapa en què sobreanalitzarem les celebracions de tots els futbolistes. I mesurarem amb ull de falcó la proximitat entre el lloc en què alcen alegrement el puny i la grada de l’afició rival. I, ai, si s’apropen a la calç. I encara més si és Cristiano Ronaldo qui s’excedeix en la teatralització de la celebració. Al Comitè de l’escriptura desenfadada li reclamarem que afili la seva àgil prosa. I a Javier Tebas... A Tebas, gairebé ens conformem que parli poc.
El Barça, tan tebi tantes vegades, aquesta vegada ha saltat amb fermesa. Davant Tebas per boca de Jordi Mestre i davant el Comitè en forma de comunicat. Ha de tenir continuïtat. Perquè sembla que únicament el club blaugrana és capaç d’unir dues entitats tan enemistades com la Lliga de Futbol Professional i la Federació. És el miracle de Mestalla. Convé no afluixar.
