¿Última oportunitat per al PSOE?

Al PSOE li serà difícil resoldre els problemes de lideratge i les diferències internes, de manera que necessita guanyar temps

2
Es llegeix en minuts
fernandez-psoe

fernandez-psoe

Després d’un llarg i dificultós procés que ha suposat l’enderrocament del seu secretari general i que ha evidenciat amb tota cruesa el seu elevat grau de divisió interna, el PSOE ha optat per la responsabilitat i ha decidit abstenir-se amb vista a afavorir la investidura de Mariano Rajoy en segona votació, una decisió que té molts aspectes negatius que condicionaran la futura evolució del PSOE, però que també presenta algunes virtuts.

Des del punt de vista dels contres, com ja s’ha apuntat, el primer factor a considerar és que el partit ha quedat dividit i ha perdut el seu líder. Els partits necessiten líders en qui personificar-se i els electors acostumen a penalitzar els partits que airegen les seves divisions internes. I encara que les eleccions ja no siguin imminents, al PSOE li serà difícil resoldre a curt termini els seus problemes de lideratge i les seves diferències internes, de manera que necessita guanyar temps.

En segon terme hi ha el fet que el PSOE hagi optat per afavorir la governabilitat, encara que sigui passivament. Aquesta circumstància li farà molt difícil erigir-se com a principal partit de l’oposició davant un Podem que ja s’encarregarà de recordar que si Rajoy segueix governant és gràcies als socialistes i que a més a més ho fa sense cap mena de contrapartida.

Si a aquest panorama s’hi afegeix que el Partit Popular seguirà pressionant el PSOE perquè segueixi cooperant i que des del moment que Rajoy sigui investit comptarà amb el recurs de dissoldre anticipadament les cambres, cosa que als socialistes segur que no els interessa, els dilemes en el camp socialista sobre què fer es mantindran. I més tenint en compte que, tot i que s’ha argumentat que la debilitat de Rajoy podia afavorir que es governi des del Parlament, aquesta possibilitat sembla força remota donada la competència que hi haurà entre el PSOE i Podem per ser el principal partit de l’oposició.

Notícies relacionades

Però no tot és negatiu en la decisió del PSOE i així ho deuen haver valorat els 139 membres del comitè federal que han votat a favor de l’abstenció. En primer lloc perquè s’evitaran nous comicis, uns comicis dels quals s’hauria culpat el PSOE i els quals la gestora no sabia com encarar. Si optava per primàries per elegir candidat corria el risc que Pedro Sánchez tornés aclamat per les bases i, si nomenava un candidat a dit, s’arriscava a la desmobilització de les bases i de l’electorat, de manera que serviria en safata la victòria del PP.

Ara, sense eleccions en l’horitzó immediat, amb l’única excepció de Catalunya, on el PSC pot haver-se vist reforçat en l’intent de preservar la seva autonomia, el PSOE ha guanyat temps. Temps per mirar de recompondre’s internament, per consolidar un nou líder després del seu congrés i per tractar de recuperar el terreny perdut davant un Podem que ja no és la novetat. Tenint en compte que qualsevol decisió era dolenta per al PSOE, l’abstenció pot ser que li hagi donat una última oportunitat.