Marcianes

Coses en comú entre la sonda 'Schiaparelli' i el PSOE. En el primer cas, es tractava de reduir la velocitat amb què la sonda entrava a l'atmosfera marciana per tal que es plantés suaument sobre la superfície. L'escut tèrmic va funcionar en una primera fase i va permetre l'alentiment considerable de la velocitat de caiguda. Després, els paracaigudes es van obrir quan tocava. Semblava que la maniobra seria un èxit, però la sonda va decidir que ja n'hi havia prou de paracaigudes... 50 segons abans del que tocava. Aleshores van entrar en dansa els retrocoets, l'element decisiu en la frenada. Però van actuar només tres segons, molt poc temps per a tant vertigen. L'amortidor ja no va ser capaç de protegir la sonda de l'impacte final. I la 'Schiaparelli' va xocar contra Mart. I sembla que no se'n sap res més, excepte la comprovació del cràter causat pel xoc.

El PSOE intenta aterrar com pot després d'un accidentat viatge electoral. L'escut tèrmic de la dimissió de Pedro Sánchez sembla que ho permetrà. ¿Amb el paracaigudes de l'abstenció n'hi haurà prou per evitar el sotrac? ¿I si la sonda PSOE no és capaç de mantenir-lo obert el temps que toca? ¿I si els retrocoets -«no parlem de permetre un govern de dretes sinó de trencar el bloqueig d'Espanya»- no funcionen prou bé? ¿I si l'amortidor del futur Congrés és només un ridícul coixí davant la catàstrofe anunciada? El cràter PSOE modifica la planúria marciana.