El cap de Franco

"¿Estàtues de Franco al Born? ¡Si el meu avi republicà s'aixequés!" La frase de la carta de Joan Maria Farell, de Vilassar de Mar, publicada a finals del mes de setembre.  Aquesta va ser, sens dubte, una de les primeres reaccions que va despertar l'anunci que l'Ajuntament de Barcelona havia decidit instal·lar l'estàtua decapitada del dictador al Born en el marc d'una exposició sobre la memòria històrica. Sens dubte era una decisió xocant, mal explicada pel consistori, i amb molt risc de ser incompresa. Després va entrar en joc la política, i l'estàtua de Franco va passar de formar part d'una exposició a convertir-se en una 'performance'. No sobre el franquisme, no un exercici de memòria històrica, sinó sobre la Catalunya d'avui.

"Polèmica, controvèrsia i fins i tot fàstic és el que ha generat (i em genera) veure aquesta estàtua al Born Centre de Cultura i Memòria. Precisament allà, on oneja una senyera. Ens va intentar robar la nostra veu, la nostra llengua i la nostra opinió, ¿i l'hem de tenir allà plantat?" escrivia Maria Castanyer, de Mataró.

¿NOMÉS ES POT PARLAR DEL 1714?

"A Barcelona hi ha moltes memòries històriques. Des de la dels jueus del segle XIV, massacrats i expulsats (...),  passant per la dels morts del Corpus de Sang del segle XVII, la dels màrtirs del 1714, la de les lluites de la classe obrera del segle XIX i, per descomptat i entre moltes altres, la del franquisme", escriu Joan Miquel Ventós, de l’Aleixar, que afegeix a la seva carta: "Aquestes memòries existeixen. És per això que no entenc la polèmica que s'ha creat al voltant de l'exposició sobre una visió crítica del franquisme al Born. ¿És que allà només es pot parlar del 1714? ¿És que no és un lloc adequat per parlar del franquisme? ¿I, per últim, tanta ràbia provoca veure al carrer, a les portes d'aquesta exposició, una estàtua decapitada de Franco?"

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Sembla que sí, almenys tenint en compte les reaccions que ha aixecat l'estàtua: una destrossa popular que va acabar amb ella literalment en quatre dies. "El final de l'escultura eqüestre del Caudillo, tombada per uns exaltats, ens ha fet veure que (...) com a societat encara no som prou madurs per mirar el nostre passat més recent; per conèixer i redescobrir les llums i ombres de la dictadura, el col·laboracionisme, el silenci imposat i la nostra pròpia desmemòria", denuncia Jordi Zabala, de Rubí. "Desgraciadament la nostra història és un malson del qual ens volem despertar, però si no sabem què ha passat abans de nosaltres, mai serem crítics amb el nostre passat i, per tant, mai podrem eliminar dels nostres carrers i institucions la llibertat de què encara segueix gaudint el franquisme", es lamenta Juan Carlos González, d'Igualada.

ASSIGNATURA PENDENT

Sent cert que la memòria històrica és una assignatura pendent i que l'estàtua de Franco a molts se'ls fa insuportable amb motius sobrats, és dubtós que els que van llançar ous a l'estàtua ho fessin només al dictador. Alguns, potser molts d'ells, apuntaven a l'alcaldessa de Barcelona i a l'espai polític que representa. Ada Colau i els comuns no són franquistes, encara que no es declarin independentistes. Són aquests temps polítics amb sobredosi de moments històrics i en què gairebé tot arriba a la categoria de símbol llancívol, des dels toros fins als pregons de la Mercè, des de l'estàtua de Colom fins a Juan Antonio Samaranch. "Un dia s'obre el debat de si s'ha d'enderrocar l'estàtua de Cristòfor Colom; aquests dies s'ha instal·lat al Born una estàtua decapitada de Franco; per no parlar que s'anuncia per a l'any que ve un referèndum, aquesta vegada de veritat. Em pregunto: ¿Aquest és el gran debat que necessita el país? ¿Aquesta és la nova política?", escriu Robert Sanahuja, de Vilanova i la Geltrú. Una pregunta, per cert, cada vegada més generalitzada.