IDEES

La conspiració dels llibreters

2
Es llegeix en minuts

Fa anys, quan vaig trepitjar el despatx d’un dels alcaldes més corruptes de la província de Lugo, em va dir apostat a la taula davant la seva biblioteca: «Feu-me la foto amb els llibres al darrere, mai n’he tingut cap al davant».

Abans-d’ahir hi pensava quan rubricava amb una fregitel·la de xai una ruta de presentacions de la meva última novel·la que m’havia portat durant tres dies per Salamanca, Plasència i Segòvia. A Letras CorsariasLa puerta de Tannhäuser i Intempestivos, llibreries que es van aliar a La Conspiración de la Pólvora i que han guanyat el Premio Nacional de Fomento de la Lectura.

 

Són llibreters que s'han deixat Són llibreters que s'han deixat les indemnitzacions a muntar una cova on no haver de suportar segons quina mena de gent

Els llibreters d’aquests tres establiments, i també d’altres on he brindat en aquesta gira com Los Portadores de Sueños de Saragossa i Literanta a Mallorca, entenen que la seva llibreria és casa: amaguen aquell coixí que avui no hi enganxa i aquell best-seller que els avergonyeix una mica, però enfoquen amb la millor làmpara el seu llibre favorit i apunten amb un pissarrí una cita que han llegit fa poc. Alguns podrien vendre novel·les sobre les seves pròpies vides: van arribar a caps de gabinet d’un ministeri, van viure un primer amor a Barcelona tan literari que riute’n de Bolaño, van batallar per la salut moral de televisions autonòmiques on treballaven com a reporters... Tots emigrant o tornant, deixant-se les indemnitzacions a muntar una cova on no haver de suportar segons quina mena de gent i celebrar que n’hi ha de l’altra; on llepar-se les ferides i recomanar llibres que les curen (I read a lot, canta Nick Lowe); on llegir i brindar.

Notícies relacionades

L’escena de Black books en què un home ric pregunta si els llibres estan enquadernats amb pell de veritat, i el llibreter li contesta tot seguit que són de Dickens de veritat. El client insisteix que han de ser de cuir per fer joc amb el seu sofà i que pagarà 200 lliures si és així. Llavors el llibreter li pregunta si els bitllets estan forrats de cuir, ja que si no és així els haurà de rebutjar per no combinar amb la seva cartera. I el fa fora.

Aquest tipus de llibreters: els que volen vendre però no a qualsevol preu. Els que saben quant costa un llibre. I el seu valor.