Profanació

Ous, crits, grans dosis d'irritació, insults a les xarxes, alguna bufetada… L'exposició del Born està ocasionant penoses digestions. Que una denúncia del franquisme i de la impunitat dels seus símbols durant la democràcia es vulgui interpretar com una ofensa a les seves víctimes destil·la ignorància o, cosa pitjor, una calculada falta d'honestedat. És evident que en aquesta batalla algun sector de l'independentisme creu estar perdent una posició destacada. El Born, convertit en santuari ideològic, s'ha de preservar pur, immaculat per a una causa que alguns denominen de llibertat, però que no admet intrusos entre els seus murs. Però el Born és de la ciutat. I la ciutat és de tots. I els temples que se'ls paguin els fidels de cada credo. El problema no és l'exposició, perfectamente equiparable a les que s'han fet en molts països europeus. Estem davant una guerra ideològica entre la majoria de les forces independentistes i una nova esquerra gestant que amenaça el seu domini polític. I en aquesta batalla qualsevol munició és bona. Des de pervertir les motivacions reals d'una exposició i convertir els seus organitzadors en còmplices del que denuncien, fins a vilipendiar un pregoner de luxe. Un Franco decapitat no és una ofensa, però sí que ho és intentar denigrar tot un espai polític, titllant-lo de deslleial, de traïdor. Res de nou que no hagi patit l'esquerra durant dècades a Catalunya.