Els pallassos són sinistres

Davant la proliferació als EUA de tarats que es disfressen de pallasso sinistre per espantar la població, McDonald’s ha decidit concedir unes llargues vacances al repugnant Ronald McDonald, pallasso emblema de la casa, la llarga supervivència del qual no he aconseguit explicar-me mai. Si a mi, que sóc (aparentment) un adult, em feia una barreja de fàstic i temor, ¿quins podien ser els seus efectes sobre els tendres infants?

No descarto que la meva visió de les coses estigui esbiaixada. Els pallassos em terroritzaven a la infància; sobretot els augustos, amb el seu exagerat maquillatge, les mitges de transvestit i el cucurutxo al cap. Jo en veia un i de seguida l’identificava com un assassí pedòfil i sàdic. En les comunions dels amiguets, procurava mantenir-me a una distància prudent de l’august de torn, tot i que sempre em vaig quedar amb les ganes de preguntar-li quina estranya pulsió el feia presentar-se amb aquella pinta al seu lloc de treball.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Ronald McDonald no era un august. Formava part del col·lectiu inofensiu de clowns en què van brillar els entranyables Gaby, Fofó i Miliki, però en la pràctica era el més semblant al sinistre pallasso d’'It', la novel·la de Stephen King, que jo hagués vist en ma vida. Si em faltava un motiu per no entrar mai a un McDonald’s, la perspectiva de topar-me amb Roland em dissuadia definitivament de fer-ho. A algú li havien sortit les coses al revés a l’empresa a l’abordar el tema de la mascota. El somriure dement de Ronald no podia ser cosa del pobre infeliç de torn que es veia obligat a posar-se la disfressa per arribar a final de mes, sinó una cosa calculada per algun perillós sonat a sou, probablement, de la competència.

Em sap greu per als qui no havien trobat una manera millor de guanyar-se la vida que interpretar Ronald McDonald, però aquest monstre havia de desaparèixer i deixar de colar-se en els malsons dels nens. Ha calgut esperar que una colla de pertorbats correguessin sense control per allà , però com diu el refrany, d’un gran mal en surt un gran bé.