La deriva xenòfoba del Regne Unit
Vote leave supporters wave Union flags, following the result of the EU referendum, outside Downing Street in London, Britain June 24, 2016. REUTERS/Neil Hall /
La victòria del sí en el referèndum del brexit es va basar en gran mesura en un discurs contra la immigració que en molts moments va ser directament xenòfob. L'assassinat en plena campanya de la parlamentària Jo Cox, a mans d'un pertorbat d'extrema dreta, va ser un avís evident que la societat britànica enfilava un camí perillós i molt lleig. Guanyat el referèndum pels partidaris d'abandonar la Unió Europea, i passat el xoc inicial, el Govern de Theresa May i el Partit Conservador no han dubtat a prendre com a propis part del discurs i algunes de les polítiques del xenòfob UKIP. Els plans de l'Executiu de May, encara difusos, inclouen mesures com la confecció de llistes d'estrangers.
No és estrany que entre els centenars de milers d'estrangers que viuen al Regne Unit s'estengui la preocupació, perquè si als passadissos del poder el discurs dominant els és hostil, la seva translació al carrer pot donar lloc (i ja n'hi ha hagut algun cas) a situaciones desagradables i fins i tot perilloses.
Que el Regne Unit caigui en les urpes de la xenofòbia i el populisme resulta altament preocupant. I un nou exemple de la trampa en què sovint cau la dreta europea: la paradoxa de pretendre frenar la ultradreta aplicant les seves polítiques i legitimant un discurs inadmissible. L'aportació dels estrangers a la riquesa (cultural i econòmica) del Regne Unit és incalculable. La irresponsabilitat dels tories pot arrossegar el seu país a l'abisme.
