El contrapès a l'amenaça populista
Civilitzar el capitalisme
L'objectiu ha de ser articular un contracte social que reconciliï capitalisme, igualtat i democràcia
mbenach35394998 mos05 hangzhou china 05 09 2016 la primera ministra brit160905212259 /
La por va en augment entre els defensors de l'actual ordre econòmic i financer internacional. Les dues últimes ocasions en què s'ha pogut olorar aquesta por ha sigut en la cimera del G-20 -el grup de 20 països més forts econòmicament- celebrada fa poc a Hangzhou (la Xina) el mes de setembre passat i en la reunió anual del Fons Monetari Internacional la setmana passada a Washington.
¿En què consisteix aquesta por? ¿Què és el que la provoca? ¿Què proposen per fer-hi front? La causa és el temor que se'n vagi en orris la globalització comercial i financera viscuda en les últimes dècades. És a dir, la llibertat de comerç i de moviments de capitals a nivell internacional. I que, a la vegada, s'enfonsi també l'ordre polític liberal. Un ordre basat en el funcionament de societats obertes i democràcies pluralistes.
Als ulls dels seus defensors, aquest ordre econòmic i polític liberal sembla ara amenaçat per les propostes proteccionistes i nacionalistes dels moviments socials i dels líders populistes que han sorgit als dos costats de l'Atlàntic. És a dir, tant a la perifèria europea del capitalisme, com és el cas d'Espanya, com al seu mateix nucli: els Estats Units i el Regne Unit.
Per evitar aquesta amenaça, l'FMI, per boca de la seva directora general, la francesa Christine Lagarde, va advertir contra les conseqüències econòmiques i polítiques d'un creixement massa baix, durant massa temps. A la vegada va advertir que la riquesa no es reparteix per si mateixa. Per la seva part, la declaració final de la cimera de Hangzhou insta a «civilitzar» el capitalisme. Passa, no obstant, que les propostes no van més enllà d'afirmar que s'ha de crear un nou «capitalisme inclusiu».
En tot cas, ¿és possible civilitzar el capitalisme? Els seus detractors creuen que no. Consideren que la desigualtat en la distribució de la renda i de les oportunitats està en el mateix ADN del capitalisme i no es pot modificar. En aquesta línia de pensament estan els moviments populistes sorgits en els últims anys a la majoria dels països desenvolupats. Les seves propostes són el proteccionisme comercial i el nacionalisme econòmic.
No obstant, penso que hi ha espai de maniobra entre l'anarcocapitalisme cosmopolita de les últimes dècades i el nou populisme proteccionista i nacionalista. Per veure-ho únicament fa falta girar la vista enrere. En concret, en el període que va entre la segona guerra mundial i els anys 70. En aquestes quatre dècades es va aconseguir articular un contracte social que va reconciliar capitalisme, igualtat social i democràcia política.
AQUEST contracte social va estar basat en tres pilars: 1) La regulació keynesiana de la macroeconomia; 2) Els impostos progressius, les polítiques socials de protecció contra riscos personals i socials (salut, desocupació, pensions) i les polítiques d'igualtat d'oportunitats (educació); i, 3) Un ordre comercial i financer internacional liberal assenyat, amb fortes restriccions a la lliure mobilitat de capitals. Tot va millorar en aquells anys. Va ser un capitalisme inclusiu.
Segons el meu parer, el que ara està amenaçat no és la globalització en si mateixa, sinó el tipus d'anarcocapitalisme desregulat i global que va venir a substituir a partir de la dècada dels anys 80 el capitalisme inclusiu de la postguerra. Un anarcocapitalisme sense contrapoders socials ni polítics de cap mena, que al llarg de les últimes dècades ha operat en benefici de les grans corporacions multinacionals i d'una elit cosmopolita que no se sent vinculada al contracte social nacional.
Si de veritat es vol salvar l'ordre econòmic i polític liberal nascut en la postguerra és necessari preocupar-se menys per la desglobalització (i per la integració europea) i més per reconstruir el contracte social nacional. No s'ha de perdre de vista que el populisme respon a una causa real: la pèrdua d'ingressos i el deteriorament de les condicions de vida i d'oportunitats d'una gran part de la societat. Un deteriorament que, per cert, es va iniciar amb aquest anarcocapitalisme.
L'objectiu de civilitzar el capitalisme consisteix a tornar a reconciliar capitalisme, igualtat i democràcia. No és una tasca fàcil ni ràpida. No només s'han de canviar les polítiques. També s'ha de lluitar contra els interessos de les grans corporacions globals i d'aquesta elit cosmopolita desconnectada de la resta de la societat i reticent a pagar els impostos. Però també amb les teories econòmiques que els han donat suport. Però d'això ja en parlarem un altre dia.
