Torna el blues

Des que dijous passat es va fer públic que els Rolling Stones publicaran al desembre un nou disc d'estudi basat en versions de vells blues, són molts els que s'han preguntat fins quan tindran corda aquests nois septuagenaris per seguir entrant als estudis de gravació. Alguns assenyalen si té sentit a aquestes alçades del partit que la banda britànica es dediqui a actualitzar cançons oblidades. I la majoria es mostren escèptics amb el que Jagger i Richards puguin aportar avui al gènere musical que els va donar vida fa 54 anys. Però els nois de la banda de rock més gran del món ens recorden ara que sense el blues ells no serien el que són.

En definitiva, i diguem-ho d'una vegada, els Stones segueixen sent qüestionats per vells. Una cosa que va veure venir el mateix Mick Jagger quan, encara en possessió del tresor de la joventut, va afirmar que no es veia fent aquesta música ¡als 40 anys! Afirmació que, per cert, dóna origen a un memorable cop de muntatge en un documental de Martin Scorsese.

Notícies relacionades

Dir-se Terricabras

Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat

Ningú s'ha preguntat, però, per la longevitat del blues, un gènere que ha complert llargament els cent anys i segueix impregnant totes les varietats de la música popular, des del rock and roll fins al hip-hop. El blues -de Chicago, de Texas, del Delta, tant és- segueix sent la capa protectora de molta música composta al segle XXI. Els seus ritmes ho impregnen tot, la seva melancolia captiva les generacions actuals i el seu missatge de fortes arrels racials adquireix un nou sentit en les societats modernes, on els negres tenen infinitament més possibilitats que els blancs de ser tirotejats per la policia, on centenars de milers d'africans moren al Mediterrani sense ni tan sols arribar als camps de cotó.

Guitarra i harmònica

El blues, el gènere de la cançó del desarrelament, en què es diuen les grans veritats al ritme de guitarra i harmònica, el dels grans himnes contra la desigualtat i la misèria, el del compàs repetitiu, segueix viu perquè ens ho demana el cap perquè ens acompanyi en els moments durs. I els vells Rolling Stones ho saben.