anàlisi
Normalitat excepcional
Mentre la independència no arriba, el Govern ha d'aprovar els pressupostos i parlar de política social
foto 3131525
El primer debat de política general de l’era de Carles Puigdemont, i molt probablement l’únic que tindrà lloc en l’actual legislatura si es compleix el calendari anunciat la setmana passada, ha estat presidit per la normalitat. El president, tal com es pot esperar en un debat d’aquesta naturalesa, ha fet balanç de la gestió realitzada pel seu Executiu i ha desgranat les línies mestres de la seva política per als pròxims mesos, que ha agrupat en 10 eixos bàsics.
Així doncs, en la seva intervenció ha desgranat quines són les prioritats del Govern català en matèria d’energia, d’infraestructures, d’economia productiva, d’ocupació, de seguretat, de regeneració democràtica i de transparència i de com estimular el desenvolupament personal, promoure la igualtat d’oportunitats, millorar la protecció social i afavorir la integració, i fins i tot de com millorar la projecció internacional de Catalunya. És a dir, qüestions normals del tot homologables a les que es discuteixen en qualsevol altre parlament democràtic del món en un debat de política general.
I encara que també és cert que en diverses ocasions el president s’ha referit a la necessitat de disposar d’un Estat propi perquè totes les qüestions prèviament esmentades es poguessin gestionar millor, al llarg del seu discurs no hi ha hagut ni una sola paraula en referència al nou full de ruta ni al referèndum que s’ha de celebrar sí o sí tot i que encara no sabem quan. És a dir, no ha parlat del camí cap a la independència, que és la principal qüestió política d’aquesta legislatura i a la qual el Govern està dedicant els seus màxims esforços. I no ho ha fet al·legant sorprenentment que ja ho va fer extensament la setmana passada en el transcurs de la moció de confiança.
Gràcies a això, després de molts moments excepcionals i de moltes jornades històriques en la política catalana, el debat de política general ha tingut aparença de normalitat. Però només aparença, perquè en aquesta legislatura, des del moment en què el Govern pretén liquidar-la anticipadament per donar compliment a l’objectiu d’assolir la independència, no hi ha res de normal. Però mentre aquell dia no arriba, l’Executiu català ha de governar i necessita demostrar-ho aprovant els pressupostos. Fruit d’aquesta necessitat i una vegada s’ha pactat amb la CUP el nou full de ruta que inclou el referèndum, i molt possiblement també la data de celebració, per garantir-se també el seu suport als pressupostos, el Govern ha de parlar de qüestions normals com la política social.
Notícies relacionades
Un àmbit, a més a més, que li permet buscar coincidències amb altres sectors com Catalunya Sí que es Pot, també partidari de la celebració del referèndum, que faci possible ampliar la base del sobiranisme. Perquè, se’n parli o no se’n parli, el procés independentista segueix sent la qüestió fonamental sobre la qual pivota la legislatura. Les resolucions que s’aprovin acabaran demostrant que la normalitat del discurs de Puigdemont ha sigut tan aparent com excepcional.
