Referèndums, la cara i la creu

Qualsevol demòcrata ben nascut s’alegra que el neofeixista Viktor Orbán hagi perdut el referèndum amb què pretenia eludir la seva responsabilitat envers els refugiats en el marc de la UE. Qualsevol demòcrata ben nascut lamenta de la mateixa manera que el president colombià, Juan Manuel Santos, hagi perdut un altre referèndum, en aquest cas per avalar l’acord de pau amb les FARC. De seguida sortiran els demòfobs maleint aquesta pràctica de democràcia directa limitada amb el conegut aforisme que els referèndums els carrega el diable. En un cas i en l’altre els han carregat éssers humans de carn i ossos en una barreja de grandesa –donar la veu al poble– i misèria –assegurar-se la perpetuació en el poder.

L’error d’Orbán no ha sigut convocar el referèndum sinó oblidar la història del seu propi país. ¿Com pot triomfar la xenofòbia contra els refugiats en un país on la majoria de les seves elits polítiques van haver de buscar refugi a mig món després de la revolució de 1956? Les regles del joc institucional els van donar als hongaresos assenyats la victòria amb el gest més fàcil: l’abstenció. La participació va quedar molt lluny del 50%, de manera que els adversaris d’Orbán en van tenir prou de no fer campanya per guanyar-li la partida. Possiblement el sentiment xenòfob té un perímetre superior al dels votants de diumenge, però el perímetre contra els refugiats era molt menor. 

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

L’error de Santos no va ser tampoc convocar un referèndum sobre un acord de pau, cosa poc recomanable perquè les víctimes sempre es mobilitzen més. L’error va ser firmar un acord de pau sense anar de la mà amb l’oposició. Álvaro Uribe ha guanyat dues partides en una jugada. Ha debilitat el procés de pau que no agrada a molts colombians i ha fulminat el president, que presentava el final de les FARC com la seva gran obra. 

Causa i conseqüència

Barrejar la grandesa de les decisions que mereixen la intervenció del poble amb la misèria del joc polític partidista a curt termini mai és un bon negoci. Els referèndums són la conseqüència i no la causa del desgavell.