Anar al contingut

La funció de la ciència en la societat moderna

Recepta segura per al desastre

Mariano Marzo

Resulta difícil influir amb criteris lògics i racionals a quienes es guien solo pel seu instint

Comunicar-se amb la societat és avui una tasca obligatòria per a tots els científics

Carl Sagan deia que «vivim en una societat profundament dependent de la ciència i la tecnologia, en la qual tan sols una minoria en sap alguna cosa o està interessada per aquests temes». Una situació que per Sagan, defensor a ultrança del pensament crític i del mètode científic, constitueix «una recepta segura per al des­astre». Certament, la comunicació amb la societat resulta avui dia una tasca obligatòria per als científics. Encara que no resulta gens fàcil.
    En general, quan els científics mirem de comunicar a la societat el nostre coneixement sobre un determinat tema, ho fem conscients que ens dirigim a diferents actors socials o grups d’interès (stakeholders) cadascun dels quals engloba, al seu torn, una àmplia heterogeneïtat d’individus, que no només tenen un nivell de coneixement científic molt desigual, sinó també un grau de comprensió molt divers del que són la ciència i la tecnologia, així com visions molt diferents de l’ús que se’ls ha de donar. Per això els científics admetem que hem de recórrer a missatges diferenciats, dissenyats per cobrir diferents nivells de comunicació. No obstant, al cap i a la fi, resulta que l’eficàcia de la comunicació queda totalment supeditada a les creences i els valors de les persones, així com a l’actitud d’aquestes enfront de les qüestions científiques i tecnològiques.

Existeix una extensa bibliografia a propòsit de les actituds en la societat davant la ciència i la tecnologia. D’aquesta, un treball particularment interessant és el que exposa els resultats d’una enquesta realitzada a Austràlia el 2013 per la Commonwealth Scientific and Industrial Research Organisation (CSIRO). Aquest estudi identifica quatre grans grups de persones pel que fa al seu posicionament respecte a la ciència. El grup més positiu, verdaders fans de la ciència, està integrat per persones (el 23% dels enquestats) que expressen un alt grau d’acord amb l’afirmació que la ciència és important per resoldre els problemes de la societat, al mateix temps que mostren una mínima preocupació respecte a la possibilitat que la ciència avanci a un ritme massa ràpid i que presenti un balanç més negatiu que positiu.
    Un segon grup, el dels entusiastes prudents (28%), està integrat per individus que reconeixen un gran interès per la ciència però que expressen les seves reserves en alguns aspectes de la mateixa ciència, mentre que un tercer grup, el dels preocupats pel risc (23%), es mostren menys positius respecte a les bondats de la ciència i es declaren més preocupats amb els riscos que comporta. Finalment, el quart grup, el dels desinteressats i preocupats (20%), inclou un col·lectiu que expressa poc entusiasme sobre els beneficis de la ciència i de la tecnologia, i alberga serioses sospites sobre les seves motivacions.

Un punt molt significatiu és que les respostes dels fans pro ciència a les preguntes de l’enquesta van ser significativament diferents de la mitjana de les respostes de les persones integrades en qualsevol dels altres tres grups. De fet, les persones d’aquests últims comparteixen més creences i valors entre ells que amb els del segment pro ciència. En altres paraules, que aquells que percebem el coneixement científic i la tecnologia com una part essencial de la resposta als reptes socials som un sector marginal, atípic, dins del conjunt de la població.

Aquesta veritat incòmoda subjau a altres grans reptes de la comunicació científica identificats en l’estudi, entre els quals criden poderosament l’atenció els següents: a) davant una informació complexa, les persones tendeixen a prendre decisions basades en els seus valors i creences; b) la gent busca reafirmar-se en les seves actituds i conviccions, i tendeix a rebutjar qualsevol informació o evidència que les contradigui; c) les persones confien més en aquells en qui veuen reflectits els seus propis valors, i d) les actituds que no deriven d’un procés racional i lògic (basat en fets) són poc susceptibles de ser influenciades basant-se en arguments lògics (o mitjançant l’exposició de fets).
    Resulta molt difícil influir amb criteris lògics i racionals en una població que pren decisions basades no pas en fets, sinó més aviat en el seu instint, reforçat mitjançant la consulta amb els que els envolten i li són afins. Un missatge que transcendeix l’àmbit de la comunicació científica i que pot ampliar-se al de la política. ¿No els sembla?
Catedràtic de Recursos Energètics. Facultat de Geologia (UB).