Dues mirades
Ètica elemental
35765696 601 /
La història de Colòmbia llisca entre el realisme màgic i la realitat sagnant. La selva on tot és possible i on les coses encara no tenen nom per ser anomenades, i la selva que esdevé camp de batalla que, a la fi, es demostra tan irreal, tan sense nom, tan antic i sense sentit com les històries dels temps remots. Ressegueixes aquesta història i hi trobes conflictes, revoltes, aixecaments, insurreccions. I, abans o després, sempre més cruels, repressions, tortures, assassinats, empresonaments i exilis. I, entremig, acords de pau, treves i signatures de protocols que han desembocat, inevitablement, en nous enfrontaments i més morts.
Per això va ser important el document de l'Havana, aquell Acuerdo final para la terminación del conflicto y la construcción de una paz estable y duradera. Perquè prometia sinceritat, perquè igualava les forces en conflicte i no era una imposició de guanyadors sobre perdedors, perquè -com escrivia el periodista Joam Eduardo Monroy a Las dos orillas - no era un text per la pau sinó «per demostrar la disposició per iniciar el camí de pau».
Els dubtes hi eren -¿es poden perdonar els delictes de sang com si res?-, però també prevalia l'afany de tancar la porta del temor i el terror, de la vigília amb por i el dia sense demà. Ha triomfat la política -una determinada política, feta d'enganys i amenaces, de l'urc superbiós d'Uribe- i no pas el conreu de l'ètica més elemental.
