Editorials
Colòmbia: torpede a la reconciliació
Sembla increïble que els ciutadans d'un país que han viscut en guerra durant més de quatre dècades es pronunciïn en una consulta democràtica en contra d'uns acords de pau aconseguits pels contendents, però això és el que ha passat a Colòmbia. Tot pacte per acabar amb un conflicte és sempre perfectible. La pau és un bé comú que requereix un treball continuat. No hi ha res que estigui guanyat per endavant pel sol fet d'estampar una firma en un document. D'això a dir que la pau és il·lusionant, però que els acords assolits a l'Havana són decebedors i per això són mereixedors de la seva condemna -com ha defensat l'expresident Álvaro Uribe-, hi ha un abisme que s'ha traduït en un torpede a una política de reconciliació.
El resultat negatiu del referèndum no és tan sols atribuïble a la campanya del no. Revela diverses debilitats. Una d'elles és l'abstenció estructural a Colòmbia (i a tota l'Amèrica Llatina) que en aquest cas s'ha situat en més del 62%. Una altra és l'error de càlcul del president Juan Manuel Santos convocant la consulta quan no hi havia cap necessitat de fer-ho tractant-se d'un conflicte que ha polaritzat durant dècades la societat colombiana i que ha sigut protagonitzat per una guerrilla que ha arribat a ocupar el 40% del territori. Aquesta polarització s'ha traduït en la defensa de dues visions diferents de la pau. Una d'elles mira al passat, contempla crims i exigeix càstigs. L'altra creu que el país està davant l'oportunitat històrica de construir un futur i que aquest és impossible sense una reconciliació.
Superat l'estupor causat pel resultat del referèndum, s'imposa ara un difícil però imprescindible treball per no destruir el que s'ha aconseguit i no deixar espai a la confusió, especialment a les zones que han votat a favor de l'acord i que en gran part coincideixen amb el territori que més ha patit la guerra. L'alto el foc segueix vigent i cal mantenir-lo. Per fer-ho el Govern i la guerrilla han de consolidar l'acord però sense tancar la porta a considerar les raons dels partidaris del no. En aquest sentit, Uribe s'ha mostrat conciliador, i aquesta és una postura que no s'ha de rebutjar. També la comunitat internacional s'ha d'aplicar en la defensa dels acords. En aquest sentit, la postura d'Espanya davant el referèndum colombià és molt millorable.
