"No vull ser el millor però sí ser diferent"
Sorprèn amb art. D'aquí unes setmanes pintarà el retrat de Johan Cruyff al fons del mar.
En aquell Martorell on li va tocar viure la infància, llavors amb només 12.000 habitants, no hi havia ningú que es digués Marc, com ell. I els seus amics de l'escola, que miraven la sèrie americana sobre metges, Marcus Wellby M. D., o li deien Wellby, o li deien Marcus. I amb aquest últim sobrenom es va quedar. Marc Armengol (Barcelona, 1965) li va canviar la c per la k al seu sobrenom col·legial, i amb ell es va autobatejar artísticament. I així ho fa tot aquest artista autodidacte. Markus és un creador que fa del seu moment creatiu verdaderes posades en escena. Practica l'art extrem.
-¿Com es calcula el seu art extrem?
-A vegades amb temps i altres vegades pel risc que comporta. Puc fer aparèixer una pintura fluorescent en la foscor d'una paret, en vuit minuts. O pintar un retrat sobre una tela de lli penjada a l'exterior de la cistella d'un globus aerostàtic que està situada a 50 metres d'altura, a la qual m'enganxa un arnès.
-I ara es proposa pintar un retrat de Johan Cruyff sota l'aigua, ¿serà la primera vegada que se submergeix per pintar?
-No. Sota l'aigua, a nou metres de profunditat, amb neoprè i ampolles d'oxigen, a Blanes, vaig pintar sobre tela peixos i el meu instructor de submarinisme, Julio Lafuente, sobre una tela. Després el retrat l'hi vaig regalar a ell.
-Però jo imagino la pintura diluint-se a l'aigua i vostè en un núvol de color.
-Tots els materials són especials. La tela és més rugosa del que és normal, darrere té una fusta sòlida, d'un metre per 30 per un metre per uns 80 centímetres. La pintura és sintètica i la deixo oxidar-se.
-I per al retrat submarí de Cruyff, ¿què té preparat?
-Bé, doncs la performance, aquesta vegada, serà de nit. Serà la primera nocturna que faci. Una empresa de Martorell ja prepara el tractament de la pintura. El lloc escollit és Palamós, i la data, segurament divendres 28 d'octubre -ho confirmarà a la seva web: www. markus-artextrem.com-. A 20 metres de profunditat, i amb unes 14 persones al meu voltant, entre ells els instructors de la FECDAS (Federació Catalana d'Activitats Subaquàtiques), Jaume Vendrell i Manolo Cortés, que seran com la meva ombra dins de l'aigua, per supervisar que tot va bé.
-Que no es quedi sense aire.... perquè, pintar en un cavallet amb els tres peus plantats a terra, entre quatre parets, això a vostè el deu avorrir moltíssim, ¿oi?
-A mi sempre m'ha agradat fer coses rares, perquè sóc inquiet i extravertit. No vull ser el millor, però sí sempre ser diferent. M'agrada fer el que ningú fa, i no és una qüestió d'ànsies de destacar o un tema d'egocentrisme. El que fan els altres, ja hi ha algú que ho fa.
-¿Què més passarà la nit de Palamós?
-Filmaran tot el procés, entre alguns altres, la gent del Diving Centre H20 de Palamós, i també algun mitjà de comunicació audiovisual m'ha dit que vindria. I a l'acabar-la, l'obra l'entregaré a la Fundació Johan Cruyff perquè la subhastin. El responsable de la fundació amb qui vaig parlar em va dir: 'Johan s'emocionaria'.
-¿Per què va escollir Johan Cruyff per retratar-lo sota l'aigua, i de nit?
-Era el meu ídol des que era petit. M'agradava molt la seva manera de treballar. Sempre n'he sigut fan.
Notícies relacionades-¿Quins altres treballs estranys ha fet?
-He pintat les dones de la meva vida, la meva mare i la meva dona, en 20 minuts, sense espàtula, només amb els dits. També he pintat, en la foscor i directament amb les mans, en vuit minuts, seguint el ritme de la música, de Pavarotti, per exemple, o seguint les notes d'un saxo, Pintant la música, en dic d'aquest espectacle.
