"Vivia a l'hospital i feia guàrdies a casa"
Cirurgià cardiovascular. Impulsor de la Fundació CardioDreams, que opera gent sense possibilitats d'assistència.
vivia-hospital-hacia-guardias-casa media 1-1475083821782 /
Tan necessari i perseguit per tothom, l'amor no té encara un dia d'homenatge internacional. Però sí el cor. Avui és el Dia Mundial del Cor, una data assenyalada per portar aquí Xavier Ruyra (Badalona, 1964). Les seves mans reparen aquest òrgan al qual, només per fer-nos viure, li hem atorgat el poder d'estimar. Gràcies a algú com Ruyra, amor planetari i cirurgia coronària s'uneixen en un somni anomenat CardioDreams. Amb ell, Tsering Bhuti, una mare tibetana de 38 anys amb una greu malaltia valvular reumàtica, va poder ser operada a Barcelona, el mes d'abril passat.
-¿Què li passava a Tsering Bhuti?
-Per una faringitis: una inflamació del coll que a Europa no causa el menor problema a l'hora de curar-la, en llocs com el Tibet, on l'assistència mèdica i l'accés als fàrmacs és més difícil, pot complicar-se molt, com li va passar a ella. El bacteri que causa la inflamació -un microorganisme anomenat estreptococ-, per certes reaccions creuades, acaba afectant les vàlvules del cor.
-Si no s'intervé, ¿pot morir per això?
-Sí, i als països en vies de desenvolupament és un problema sanitari de gran magnitud. Es produeixen unes 285.000 morts a l'any.
-¿Com van trobar la pacient tibetana?
-A través de www.migranodearena.org, la web de crowdfunding solidari en què ella mateixa buscava donatius per poder pagar-se l'operació. La Fundació -CardioDreams Foundation (www.cardiodreamsfoundati on.org)- va decidir contactar amb ella i, amb el suport de la Casa del Tibet, va ser traslladada a Barcelona per ser operada. Li vam canviar dues vàlvules.
-Mentre operava, ¿era conscient que aquella intervenció resultava especial?
-Com a cirurgià era una operació més, convencional tècnicament, però hi havia un component emocional enorme. Pensant en llocs com el Tibet, amb tanta escassetat de facultatius i material, valores molt més la feinada de tantíssimes oenagés sobre el terreny, en llocs com l'Índia, el Pakistan, el Tibet, el nord d'Àfrica, l'Amèrica Llatina, que contrasten tant amb això d'aquí. Allà és importantíssim prevenir.
-Però aquí també, per evitar els ensurts del cor. Com a director del programa de cirurgia cardíaca del Centre Mèdic Teknon i l'Hospital El Pilar-Centre Cardiovascular Sant Jordi, ¿què recomana?
-Incrementar la ingesta de fibra i aliments rics en àcids grassos poliinsaturats Omega 3 i Omega 6; menjar habitualment fruita, verdura, cereals integrals i llegum; prioritzar l'oli d'oliva extra verge; reduir la sal, la carn vermella, els embotits, la llet i els lactis sencers, i les salses riques en greix i brioixeria. També és bo limitar el consum d'alcohol a una copa de vi en els àpats, i millor si és negre. I no fumar, practicar exercici físic i reduir el nostre estrès diari, també.
-Barcelona és referent en medicina i la ciutat és un pol d'atracció per això. Entre aquests pacients i els que porten gent com vostè, la cirurgia aquí s'entrena...
-I més que ho farà. Hem d'estar preparats, perquè Barcelona i Espanya són i seran centre d'acollida de gent que arribarà amb les seves malalties. Jo, personalment, voldria que això tan excepcional avui, intervenir pacients sense recursos de països gairebé sense hospitals, fos rutinari i es pogués arribar a molta gent més.
Notícies relacionades-A molts metges com vostè els batega fort el cor amb la seva feina diària. ¿Haver estudiat i treballar aquí estimula?
-Jo me n'anava a estudiar als jardins de l'Hospital de Sant Pau per estar a prop d'aquest referent, havien fet el primer trasplantament d'Espanya en què el pacient va sobreviure. Abans de treballar en altres països, vaig fer la residència al Sant Pau. Vivia a l'hospital i feia guàrdies a casa, m'apassionava.
