ELS DIJOUS, ECONOMIA

Formació professional, sisplau

Necessitem més treballadors formats en FP per guanyar competitivitat i com una sortida laboral a partir de la qualificació

3
Es llegeix en minuts
Un grupo de alumnos, durante una clase, en un instituto de Barcelona.

Un grupo de alumnos, durante una clase, en un instituto de Barcelona. / FRANCESC CASALS

¿Quantes vegades hem parlat en els últims anys de la necessitat de canviar el model productiu espanyol? I, ¿què estem fent per aconseguir-ho? No gaire, és veritat. Avui vull tornar sobre aquest tema, que ens seguirà ocupant durant uns quants anys. I torno amb un tema del costat de l’oferta: si volem un altre model productiu, hem de potenciar la base dels avantatges competitius de qualsevol model que vulguem posar en marxa. I si ens creiem allò que les persones són les claus de la nostra prosperitat, ¿què tal si parlem de Formació Professional (FP)?

Necessitem més treballadors formats en FP, tant reglada com no reglada, mitjana, superior o de reciclatge professional. Ens ho reclama la competitivitat que he esmentat abans, però també les perspectives, negres perspectives, dels joves i menys joves que no estan en condicions d’ocupar un lloc de treball estable per falta de qualificacions: de coneixements, de capacitats en la seva especialitat, i de capacitats generals, aquestes que són tan importants perquè una persona sigui i se senti productiva, tingui iniciativa, sàpiga moure’s en el seu lloc de treball i tingui oportunitats.

Una vegada dit tot això, he de reconèixer que la tasca és difícil. Primer, perquè s’ha de canviar radicalment la manera de pensar d’una societat que s’ha cregut que el que necessiten els seus fills és un títol universitari, i convèncer-los d’una altra cosa costarà una generació, o dues. Perquè, a més a més, l’establishment educatiu estarà poc inclinat a la FP si el que això significa és reduir el pes del batxillerat i de les universitats (aturi’s el lector en el que pot suposar haver de tancar universitats i les conseqüències d’això per al govern autonòmic de torn en les eleccions).

També, perquè les empreses petites i mitjanes, i algunes de grans, veuen la FP com un problema limitat: aconseguir uns quants treballadors que prometin per a les seves necessitats immediates, i no veure que és un problema de mercat: perquè com més gran sigui el mercat, més titulacions hi hagi i més diversitat, més bones oportunitats tindrà la meva fàbrica per trobar els que necessito. Després, per un problema econòmic: li hem agafat el gust a la mà d’obra barata amb contractes temporals, i la idea de comprometre’ns en projectes de més llarg termini, amb nois i noies que vindran a formar-se, alguns es quedaran i altres marxaran, i jo hauré d’involucrar-me amb ells… ¡oh!, això és massa car. Perquè després resulta que els meus tècnics qualificats hauran d’implicar-se en la formació d’aquells treballadors joves, i ¿què en trauré jo d’això? (potser més bons tècnics i més bons empleats). ¿S’involucrarà l’associació empresarial local o comarcal? La impressió que donen ara és que estan a la caça de concurs per desenvolupar cursos de formació, perquè aquesta és una important font de finançament…I els centres educatius, ¿tindran professors flexibles, capaços de treballar amb les empreses, gairebé alumne per alumne? Només cal veure els problemes de finançament dels centres públics, i els regatejos en els convenis amb els concertats, per veure que no serà una tasca fàcil.

Perdó, però tan bon punt m’he posat a pensar en dificultats m’ha sortit la vena pessimista. Tornem al punt de partida. ¿Volem un sistema productiu eficient, dinàmic i competitiu? ¿Volem un sistema educatiu que, de debò, formi els nostres alumnes en coneixements, capacitats, habilitats i valors? ¿Volem tenir uns docents que es sentin útils, que puguin aportar molt directament als seus alumnes per al lloc de treball, que parlin de les empreses no com a ens abstractes i llunyans, sinó com a col·laboradors amb els quals s’asseuen contínuament a parlar de necessitats i d’oportunitats? ¿Volem resoldre, de debò, el problema de la desocupació juvenil?

Notícies relacionades

¿I la desocupació no juvenil? Perquè després d’uns anys de fracàs escolar, de tristes experiències, de l’atur al contracte porqueria i tornada a l’atur, ¿què els podrem oferir, si no és una renda mínima molt mínima, fins que arribin a la jubilació amb una pensió ridícula?

Perdó: ara m’he posat en pla mitinguer. Potser hauríem de començar fent seure a la taula de diàleg empreses, centres educatius i administracions públiques, no per fer un estudi –n’hi ha uns quants de molt útils–, ni per inventar projectes, que ja en tenim, sinó per fer un llistat de compromisos: tu, ¿què faràs? I, per fer-ho, ¿què necessites que et doni aquest, i l’altre, i jo? I després, a treballar. I a retre comptes. I al final, només al final, que vingui el polític a donar el seu discurs que, per un altre costat, ens servirà de ben poc.