Dues mirades

1
Es llegeix en minuts
Dos busos de la línia D-20 coincideixen al passeig de Colom, dimarts passat.

Dos busos de la línia D-20 coincideixen al passeig de Colom, dimarts passat. / ALBERT BERTRAN

Em semblaria molt bé que es tragués l'estàtua del marquès de Comillas, davant de Correus. Ja ho van intentar els de La Campana de Gràcia a finals del segle XIX. Van voler convertir el bronze en monedes per als pobres. Uns quants anys després, ho va aconseguir l'anarquisme. El posat altiu i esclavista d'Antonio López es va fondre i es va convertir en un piló de bales per a la revolució. Però, és clar, el franquisme la va tornar a col·locar on era -una còpia- a major glòria del personatge obscur.

Notícies relacionades

Em semblaria bé que desaparegués i tampoc no em sembla malament que la CUP es vulgui carregar l'estàtua de Colom i totes les estatuetes i relleus que hi ha a la columna de la Rambla. Fora Colom. És igual que una reivindicació així costi molta pasta i que es desdibuixi la línia del cel barcelonina. És molt difícil crear una icona, i Colom ho és, però tot sigui a major glòria de la coherència ideològica.

El que em té realment terroritzat, però, és la proposta de substituir l'amic Cristòfol per una peça al·legòrica de la resistència americana a l'opressió. Tremolo. ¿Qui l'esculpirà? ¿Quins símbols tindrà? ¿Tendirà cap al muralisme o cap al naïf indígena, o totes dues coses? ¿Serà un exemple d'horror vacui, carregat i farcit de cites antiimperialistes? Va, posem-nos d'acord, amics de la CUP. Ens polim el López, això sí, i deixem en pau el Colom. ¿Sí? Va, que és molt simpàtic, pobret, allà dalt, amb el dit sempre a punt.