Esclaus del XXI

1
Es llegeix en minuts

El Tribunal de Justícia de la UE ha condemnat les normes de la reforma laboral espanyola que abarateixen l'acomiadament mitjançant la falsa temporalitat. És a dir, ha condemnat la suma de contractes temporals per ocupar el que, en realitat, són llocs fixos. Ara, queda esperar que el Govern espanyol, quan n'hi hagi, introdueixi les esmenes legals. És una alegria constatar que Europa encara serveix per millorar les nostres vides. És fonamental que les lleis protegeixin els nostres drets, però també cal reflexionar sobre el món laboral en l'actual conjuntura.

La cultura neoliberal ha consagrat la competitivitat a ultrança, la gestió dels èxits o fracassos com si fóssim els nostres propis empresaris. Triomfar, aconseguir un càrrec millor, més sou, més responsabilitat… Ens forcem a donar-ho tot fins al límit d'exigir-nos l'esgotament. Però, ¿quin sentit té aquesta fatiga quan els mileuristes comencen a ser envejats per tants que ni tan sols arriben a les quatre xifres en el seu sou mensual? Si el treball conforma la societat, estem regalant la nostra esclavitud. Regalant el nostre temps i esforç a un sistema que fomenta la desigualtat en el més ampli espectre. Un sistema instal·lat en la precarietat que empobreix la classe mitjana, mina les expectatives dels joves i discrimina la dona amb unes regles de joc que mai l'afavoriran. En el treball es forja el sistema que marginarà els nostres fills.