1
Es llegeix en minuts
 

  / JULIO CARBÓ

Farah Baker segueix viva. Ha complert 18 anys. Somriu des del seu perfil de Twitter. Viu i la seva mirada valenta segueix mostrant-nos la vida a Gaza. Vam conèixer el seu nom durant la guerra del 2014. Les bombes queien, però ella no va deixar de tuitejar. Els seus missatges van ser seguits per milers de persones. Ella va sobreviure. No així els 551 nens palestins assassinats en 50 dies. Ni els més de 3.000 ferits. Un grup de treball del Tribunal Penal Internacional viatjarà pròximament a Israel per decidir si obre una investigació per crims de guerra. Mentrestant, el bloqueig persisteix. També els abusos. I la desesperança. Les mares pareixen fills amb el temor que moriran o els devorarà l'odi. El seu país és com una enorme presó i elles pateixen una doble opressió. Són palestines i són dones. Només els queda lluitar. Resistir, com Baker. O aguantar sense tornar-se boges, defensant la vida quan tot és devastació.

Dimecres passat va partir del port de Barcelona una nova expedició de la Coalició Internacional de la Flotilla de la Llibertat. Les anteriors tres expedicions no van aconseguir arribar a port. Una d'elles va patir l'atac de l'Armada israeliana i 10 activistes van morir. No és un viatge d'esbarjo. No és una excursió escolar. Aquest any, la formen només dones que expressen la seva solidaritat amb les dones palestines. La iniciativa ha suscitat més d'una burla. Esperança. Lluita. Denúncia. Supervivència... Ja se sap, coses de dones.