CONTRAPUNT

L''art Florentino' de les concessions

L'Administració hauria de ser molt més rigorosa al realitzar contractes

2
Es llegeix en minuts

Hi ha empresaris que sempre cauen de potes com els gats. O encara millor, a vegades fins i tot no arriben a caure mentre s’enfonsen els del seu entorn. Florentino Pérez, president d’ACS, entraria en aquest grup. A Catalunya es va fer més famós encara quan es va saber que era un dels accionistes de l’empresa que va construir el magatzem submarí de gas Castor, que no va arribar a entrar en funcionament després de provocar una sèrie de terratrèmols a la costa. I encara va incrementar les seves simpaties al fer-se públic que el Govern, o sigui tots, va pagar més de 1.300 milions a l’empresa que va construir la plataforma com a indemnització perquè no entrava en funcionament i no podria cobrar per l’explotació. Tot molt legal, encara que ara ho estigui analitzant la Comissió Europea i hi hagi denúncies en contra d’aquell pagament. De moment, Florentino ha recuperat els diners i els clients del gas ho pagaran en el rebut durant anys.

  

Aquesta setmana, ACS ha tornat a ser protagonista d’una història similar. Aquesta vegada, afortunadament, no hi ha hagut terratrèmols. El que ha vibrat han sigut les previsions de trànsit ferroviari que es van fer per al túnel de l’AVE al Pertús. Tant, que l’empresa concessionària d’aquest servei, TP Ferro, ha fet fallida i ara els governs espanyol i francès es faran càrrec de la concessió per assegurar el servei però també hauran d’indemnitzar l’empresa que va fer les obres, presidida per Florentino. Aquest reclama entre 400 i 500 milions pels treballs realitzats. Possiblement tot tornarà a ser molt legal.

    

Però novament el que s’ha de posar en qüestió és la poca habilitat i el poc rigor de l’Administració, la que sigui i del color que sigui, a l’hora de realitzar els contractes concessionals per a obres d’infraestructura que necessiten una gran inversió i que s’amortitzen a llarg termini a partir de les previsions d’ús. Ha passat ara amb aquest túnel, però hi ha els precedents de les autopistes de peatge radials de Madrid i unes altres a Andalusia, que poden acabar costant als ciutadans uns 3.500 milions d’euros. De nou, en aquest cas les previsions de vehicles que haurien de circular incloses en els contractes han tingut molt poc a veure amb la realitat, i, una altra vegada, l’article que n’atribueix a l’Estat la responsabilitat patrimonial farà que les pèrdues se socialitzin. 

Notícies relacionades

    

Curiosament, quan del que es tracta és de realitzar una obra pública, l’error en les previsions sempre és per defecte: unes rondes de Barcelona insuficients, o un Eix Transversal que es va haver d’ampliar al cap de pocs anys d’entrar en funcionament. Fa falta més rigor i un control previ dels contractes efectiu i que respongui a la realitat i no a previsions inassumibles.