Finestra d'auxili

1
Es llegeix en minuts

Avui volia escriure el meu article sobre José Antonio Griñán i explicar que em sembla una barbaritat desproporcionada la pena de sis anys de presó que demana el fiscal per a ell. Volia dir que si busques informació sobre el cas ERO, no es troba una explicació clara. Que amb aquesta finalitat divendres vaig trucar a un amic fiscal, que va estar més de mitja hora al telèfon (ell que està tan ocupat) explicant-me un assumpte complex que té diversos vessants: uns d'administratius, uns altres de penals (hi ha un senyor que ja està a la presó i va malversar 136 milions, un penques, un xoriço), altres de polítics. Vaig comprendre que la jutge i la premsa ho barregen tot, el tema del xoriço i el dels criteris administratius, a vegades intencionadament, altres perquè és difícil de simplificar en una columna de premsa.

Notícies relacionades

En les sèries americanes passa de manera transparent: el fiscal del districte fa campanya, exposa les seves idees. Després la gent el vota o no. Llavors munta la seva oficina i rep la pressió de la premsa, dels polítics i empresaris. Aquí és diferent. Als fiscals els elegeix el Govern per defensar interessos generals, però, al mateix temps, s'espera que no tinguin ideologia. És impossible. Tota persona té opinions i valors, és a dir, idees polítiques, també fiscals i jutges. Una altra cosa és que quan dictaminin, s'ajustin a la llei i apartin la ideologia.

Aquesta hauria de ser la norma, però aquesta setmana hem vist la fiscalia a l'ull de l'huracà: Conde Pumpido qüestionat pels defensors de Rita Barberá i la Fiscalia Anticorrupció demanant la barbaritat de sis anys de presó per a Griñán, en un procés que en si mateix és una aberració segons molts juristes. Dir-ho en públic és arriscat, perquè ja està assumit en l'opinió pública que els polítics són tots lladres, encara que, com Griñán, no s'hagin embutxacat ni un cèntim ni per a ell ni per al seu partit; i perquè si parles, com jo ara, t'arrisques a entrar en la batalla campal que és la política i et caiguin bufetades de tots costats. Que caiguin, avui no m'aguanto.