¿El curs de les revàlides?

Avui comença un nou curs escolar que es caracteritza per tres grans fronts. Per un costat, i fins i tot malgrat el reforç anunciat de 800 docents, tant les xifres de personal com les d'inversió en estructures i en la dinàmica diària dels centres educatius no aconsegueixen arribar al nivell previ a la crisi, sense oblidar que ja aleshores l'Administració rebia queixes habituals per la falta d'esforços pressupostaris. El curs comença amb 8.000 estudiants més que l'anterior i amb problemes com per exemple l'assignació de les vacants i les substitucions, el tancament de línies de P3 i la massificació a Secundària, sense comptar amb situacions endèmiques que afecten, de manera especial, els centres docents ubicats als entorns més desafavorits. Per una altra part, es començaran a implantar projectes com el d'Escola Nova 21, una avançada idea de canvi radical en el mètode d'aprenentatge. Tant aquesta iniciativa com altres que han sorgit en col·legis públics i privats posen sobre la taula una nova manera d'ensenyar, d'acord amb les necessitats i les demandes del segle XXI, des de la implicació activa de l'alumne fins a la incorporació de sistemes interactius i multifuncionals. L'altre factor determinant del curs és la confrontació entre la Generalitat i l'Estat a l'hora d'enfocar la revàlida al final de l'ESO i el Batxillerat. El president Puigdemont ha declarat taxativament que a Catalunya seguirà implantada la selectivitat, en contra de la llei Wert. Un nou pols entre les administracions.