Una ultradreta euroamericana

Un fantasma recorre Occident

La globalització és el catalitzador d'una àmplia reacció populista als dos costats de l'Atlàntic

3
Es llegeix en minuts
Un fantasma recorre Occident_MEDIA_2

Un fantasma recorre Occident_MEDIA_2 / MARÍA TITOS

«Si fos un ciutadà americà, no votaria per Hillary Clinton ni que em paguéssiu», va dir Nigel Farage aquest mes d'agost en un míting de Donald Trump. El magnat va utilitzar com a reclam el líder del Partit de la Independència del Regne Unit (UKIP), gran valedor del brexit, al creure que els seus electors i els votants euròfobs comparteixen una visió de Brussel·les i Washington com a centres de poder que segresten drets dels ciutadans. Així, Trump va afirmar que votar-lo permetria «redeclarar la independència americana».

De fet, Farage i Geert Wilders -líder del Partit de la Llibertat holandès (PVV)- ja van assistir a la convenció republicana que va proclamar candidat Trump al juliol, i Marine Le Pen el defineix com «un home lliure». Aquestes associacions reflecteixen una confluència de la dreta populista europea i nord-americana, cosa que els acadèmics Jeffrey Kaplan i Leonard G. Weinberg van assenyalar el 1998 a l'al·ludir a una «dreta radical euroamericana». Els temes avui són similars als dos continents: ultrapatriotisme, antimmigració, islamofòbia, proteccionisme econòmic i denúncia de l'establishment per oligàrquic i antinacional (Trump fins i tot qüestiona la ciutadania americana de Barack Obama).

La globalització, doncs, és el catalitzador d'una reacció populista àmplia als dos costats de l'Atlàntic i fins i tot a Austràlia, on el partit Una Nació va captar el 4,3% de vots del Senat als comicis federals.

La candidatura de Trump, el triomf del brexit o l'èxit del candidat del Partit de la Llibertat d'Àustria (FPÖ), Norbert Hofer, a les presidencials (49,7%) acrediten una normalització de la ultradreta. Les seves formacions guanyen centralitat, competeixen eficaçment amb la dreta conservadora, integren o condicionen governs, aspiren a presidir països i el seu missatge radicalitza l'agenda política. Ho ha reflectit Nicolas Sarkozy amb l'enduriment del seu programa sobre immigració al proposar la suspensió del reagrupament familiar.

A més, als EUA l'evolució recent del Partit Republicà il·lustra el perill d'associar-se a la ultradreta amb afany instrumental. La formació es va acostar a l'extremista Tea Party per beneficiar-se del seu dinamisme en les eleccions legislatives del 2010 i va acabar presa del grup ultrapatriota, que va portar cap a la dreta els republicans allunyant-los de l'electorat moderat i va afavorir la recepció posterior de l'agressiu discurs de Trump.

Aquest multimilionari es dirigeix a un electorat transversal, com és propi dels grans partits, però comparteix amb la ultradreta europea la seva pretensió de protegir els de sota de l'impacte de la mundialització amb el seu desig de renegociar tractats, contenir l'economia xinesa o frenar la immigració i erigir un mur amb Mèxic. Així mateix, una gran bossa del seu electorat és semblant a la de la dreta populista europea, ja que hi està sobrerepresentat el votant blanc de baix nivell d'estudis. Plasma el que s'ha qualificat de revolta de l'home blanc davant la competència laboral estrangera, la deslocalització industrial i el nou protagonisme de la dona que dilueix rols tradicionals.

A més, amb Trump la dreta radical nord-americana s'allunya de la seva meta de reduir el pes de l'Estat federal, ja que portar a terme algunes de les seves propostes requereix un Estat fort, i per això s'esforça que Mèxic pagui el mur fronterer que planeja erigir. A la vegada, el seu fulgurant ascens com a candidat s'emmarca en una escena política semblant a la dels països europeus en què irromp la ultradreta: erosió dels grans partits, més polarització electoral, èxit de candidats antiestablishment (com Trump i el demòcrata Bernie Sanders) i fuga de vot a altres sigles (que als EUA serien el Partit Llibertari i el Verd).

Notícies relacionades

Per últim, el fet que el candidat republicà sigui multimilionari tampoc desentona amb la ultradreta europea: Jean-Marie Le Pen o Jörg Haider van disposar d'un important patrimoni, fet que no els va impedir captar el percentatge més gran de vot obrer als seus països.

Guanyi o no les eleccions, el missatge de Trump, que amalgama nacionalisme i exclusió, es normalitzarà socialment, com va passar a la Gran Bretanya amb les tesis de l'UKIP en el debat del brexit: els insults, els anònims amenaçadors i les agressions a immigrants han augmentat. Les posicions d'ultradreta, doncs, avancen en el tauler europeu i americà, i els seus discursos cada vegada són més homologables. Parafrasejant el Manifest Comunista, avui un fantasma recorre Occident: el de la dreta populista. I les seves conseqüències són tan inquietants com imprevisibles. Historiador i professor de Blanquerna.