15 anys de l'11-S

2
Es llegeix en minuts
L’atemptat de les Torres Bessones va canviar la política exterior nord-americana fa una dècada.

L’atemptat de les Torres Bessones va canviar la política exterior nord-americana fa una dècada. / STR (Reuters)

El segle XXI, es va dir després de l'enorme impacte emocional que va suposar veure ensorrar-se en directe les Torres Bessones, va començar aquell 11 de setembre del 2001 quan els terroristes d'Al-Qaida van colpejar com mai abans ho havia fet ningú el mateix cor dels EUA, a Nova York i Washington. Aquesta vegada no va ser una hipèrbole periodística: l'atemptat va suposar una desgraciada fita històrica que va canviar el futur intern de la potència mundial i internacional. Després de l'atac, l'Administració de Bush va llançar a nivell exterior la guerra contra el terrorisme, i a nivell interior la Patriot Act. Quinze anys després, no s'ha repetit un atemptat com aquell en territori nord-americà, però n'hi ha hagut de similars a la resta del món malgrat una llarga llista de mesures de seguretat i nombroses operacions bèl·liques, invasions incloses. En nom de la seguretat, s'han conculcat drets civils als països occidentals i s'han vulnerat drets humans en altres parts del món, sobretot al Pròxim Orient. De Snowden a Guantánamo, el debat seguretat-llibertats és un dels efectes de l'11-S.

L'11-S segueix estant present en la vida dels nord-americans, i també en la seva campanya electoral, com no podia ser d'altra manera en un país que aquell dia va patir la mort de gairebé 3.000 persones i que viu en una «guerra contra el terror» a la qual no es veu el final. Les dues guerres que van encendre les cendres de les Torres Bessones, la de l'Afganistan i la de l'Iraq, van dibuixar els límits del poder nord-americà i van disposar noves regles de joc: guerres preventives, amb dubtosos casus belli i desdeny per les seves conseqüències. Però les conseqüències existeixen, i algunes marquen avui l'actualitat: el buit de poder a l'Iraq i Síria que va facilitar l'aparició de l'Estat Islàmic, els refugiats que s'amunteguen a les portes d'Europa i les vergonyants reaccions que aquesta crisi humana ha suscitat al Vell Continent, entre elles la vella xenofòbia disfressada d'islamofòbia. El dia 10 de setembre del 2001, el món vivia encara en la il·lusió del nou ordre mundial decretat per Washington després de la seva victòria sobre l'URSS en la guerra freda. L'11 de setembre, el món sencer va despertar a un autèntic nou ordre més incert, fosc i perillós, amb més actors i menys certeses, en el qual encara ens trobem sense entreveure-li sortida.