De 4 a 100

Vertigen. Són els números (els espectacles) de Temporada Alta, del primer festival al d'ara. En 25 anys de vida (va començar el 1992, quasi com una broma), aquesta iniciativa d'una empresa privada -Bitò Produccions-, assentada gràcies a mecenes, institucions i públic, s'ha convertit en un dels referents més importants de les arts escèniques del sud d'Europa. Molt probablement, l'esdeveniment més notable del país. I per diverses raons: perquè ens porta els millors espectacles estrangers, els de més prestigi; perquè produeix muntatges amb companyies d'aquí, emergents i consolidades; perquè estableix un diàleg intens amb la contemporaneïtat; perquè educa l'espectador en un teatre que qüestiona el que som i el que fem; perquè sap arribar a tot tipus de públic; perquè formula estratègies de funcionament més enllà de la burocràcia o de la ingenuïtat. Salvador Sunyer, l'ànima de Temporada Alta, ha abraçat la defensa de la inutilitat de la cultura. Ha dit que «segurament, els pròxims 25 anys seguirem fent coses inútils perquè són les que més ens serveixen». La cultura, com també ha dit Sunyer, cohesiona i dóna sentit a un país.

A través de la condició efímera del teatre pren cos i es solidifica, roman, la percepció radical de la realitat. Tot s'esvaeix, sí, però queda el pòsit dels dies que vam fer coses inútils, durant 25 anys. Com ara saber, conèixer, viure, plorar i riure, indagar en les foscors de l'ànima.