Un acord contra la idea de Catalunya

L’acord entre el PP i C’S està pensat per a radicalitzar, si encara és possible després de quatre anys de contrareforma constitucional continuada, la liquidació de l’autonomia política a Espanya que ha perpetrat el Govern popular. Es tracta d’un veritable programa centralitzador que pretén acabar amb les restes de l’autogovern, no només de Catalunya, sinó del conjunt de les Comunitats Autònomes.

Des d’un major control de les finances de les autonomies i els ens locals, passant per l’harmonització dels impostos, acabant doncs amb la migrada autonomia fiscal amb la que encara comptem, fins el reforçament de la política denominada de “unidad de mercado”  i de les “carteres comuns de serveis” i de més lleis estatals en matèries de competència exclusiva autonòmica, es tracta de tot un programa que aspira a culminar una política orientada a consolidar una determinada idea d’Espanya, que a dreta i a esquerra, desfà el camí obert a la mort de Franco. Es tracta de més Estat central i major control de tota mena sobre les comunitats autònomes, jibaritzant l’autonomia política, que resta convertida en mera descentralització administrativa. I és que clar, tot plegat ve acompanyat de la retòrica falangista i tronada en defensa de la Unidad Nacional i un darrer atac al model d’escola catalana.

SENSE RESPOSTA A LES DEMANDES CATALANES

Notícies relacionades

Dir-se Terricabras

Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat

Aquest acord entre PP i C’S, a més, té la curiositat que impulsat per un partit nascut a Catalunya no dona resposta a cap de les grans demandes que a Catalunya fan uns mínims consensos entre els sobiranistes i els federalistes. Uns mínims consensos que responen a objectius fonamentals per a garantir el progrés i el benestar de tots: cap referència a una distribució més justa del repartiment dels objectius de dèficit públic, cap referència al principi d’ordinalitat en matèria de finançament autonòmic, cap referència a les inversions en rodalies, cap referència a una gestió autònoma de l’aeroport de Barcelona i una referència al Corredor Mediterrani igual que al Corredor Atlàntic… Cap sorpresa, C’s va néixer com una operació anticatalanista que en la pràctica només pot esdevenir contrària als interessos econòmics i socials de la societat catalana en el seu conjunt.

L’aritmètica parlamentaria és la que és, però, i aquest acord no té cap recorregut d’entrada. Però certament és l’enèmisa demostració que ara com ara no només no hi ha projecte espanyol atractiu per a Catalunya, sinó que el projecte espanyol que es proposa, de nou, es construeix contra la idea de Catalunya que compartim sobiranistes i federalistes catalans.