¿Zoo o Madagascar?
35292440 60 /
Els debats a Barcelona acaben formulant-se en termes massa maximalistes o maniqueus. Tramvia, ¿sí o no? Turistes, ¿sí o no? Exposició al Born sobre les barbaritats de Franco, ¿sí o no? Manifestació de la Diada, ¿sí o no? Terrasses, ¿sí o no? Bicicletes, ¿sí o no? Ara se’ns obre un altre debat, necessari però que ha adquirit un caràcter massa extrem. Zoo, ¿obert o tancat?
El govern d’Ada Colau ha iniciat un procés participatiu en el qual veïns, societats animalistes i altres entitats han donat la seva opinió sobre el futur del Zoo de Barcelona. Segons sembla, van guanyant fins ara els que prefereixen que la instal·lació sigui clausurada sense miraments i que els animals se’n vagin, com a la pel·li, a Madagascar. ¿Una solució massa extrema? Sembla que és el que pensen els especialistes en conservació de la fauna, que creuen que un zoològic, no necessàriament el que actualment existeix a Barcelona, és necessari i que encara té una funció científica per complir.
Escoltar tothom
Barcelona ha sigut una ciutat pionera en la defensa dels drets dels animals. Ha sigut a la capital catalana on es van gestar iniciatives que després han prosperat en altres llocs: circs sense feres, rambles amb flors però sense animals, places de toros sense festa nacional. Per això Barcelona no ha de demostrar res. Ningú dubta del compromís de la ciutat contra el maltractament animal.
Notícies relacionadesUna altra cosa és com s’ha de portar a terme una reforma del Zoo. Els processos participatius corren el perill d’ignorar la veu de l’expert, d’aquell que sap què és el millor en un terreny concret. Un ajuntament i, en aquest cas, una alcaldessa tenen el deure d’escoltar i respectar el criteri del ciutadà, però han sigut elegits per governar, per pactar, per arribar a solucions de compromís.
El desenllaç no serà fàcil, però hauria d’anar en la línia de la col·laboració amb altres zoològics espanyols i europeus, en l’especialització, en la investigació i la conscienciació. Barcelona és una barreja d’interessos, aficions, somnis, realitats i misèries. Un equilibri complex però que manté viva la ciutat.
