No és inevitable votar per Nadal

Ja tenim una nova polèmica. Com se sap, el PSOE es proposa evitar que les eleccions caiguin el dia de Nadal en el cas que no s'aconsegueixi investir un president del Govern. Per això ha anunciat una proposició de llei orgànica que, modificant l'article 51.2 de la llei orgànica de règim electoral general (LOREG), redueixi la campanya electoral de quinze a set dies. Votaríem una setmana abans del previst. No obstant, algunes veus autoritzades, com la del professor Jorge de Esteban, mantenen que aquesta iniciativa no pot prosperar. En discrepo, i crec que hi ha arguments jurídics per defensar la meva pos­tura.

La Constitució, en l'article 99.5, obliga a convocar eleccions si, al cap de dos mesos de la primera votació d'investidura, cap candidat ha aconseguit la confiança del Congrés. El desenvolupament del procediment electoral depèn de la LOREG, i modificar-la en els termes que el PSOE planteja és no només raonable sinó també constitucional. Els arguments dels que sostenen que la proposta del PSOE és inviable admeten que la LOREG es pot modificar com proposen els socialistes. Per argumentar la seva postura parteixen del fet que el procediment legislatiu queda bloquejat mentre existeixi un Govern en funcions. Destaquen amb raó la importància de l'article 126.2 del Reglament del Congrés dels Diputats, que diu sobre les proposicions de llei que han de ser enviades «al Govern perquè manifesti el seu criteri respecte a la presa en consideració, així com la seva conformitat o no a la tramitació si impliqués augment dels crèdits o disminució dels ingressos pressupostaris». En altres paraules, es dóna al Govern la possibilitat de comunicar la seva opinió sobre la conveniència de donar curs a la proposició de llei de què es tracti. A més, l'article 134.6 de la Constitució atorga al Govern la facultat d'oposar-se a la tramitació d'una proposició de llei que, segons el seu parer, suposi un augment de les despeses o una disminució dels ingressos previstos als Pressupostos Generals de l'Estat.

Sumat a l'article 126.2 del reglament del Congrés, s'esmenta també un precepte clau en tota aquesta polèmica: l'article 21.3 de la llei del Govern (LG). Disposa que un Govern en funcions ha de limitar-se al «despatx ordinari dels assumptes públics, abstenint-se d'adoptar, excepte en casos d'urgència degudament acreditats o per raons d'interès general l'acreditació expressa dels quals així ho justifiqui, qualssevol altres mesures». Els que diuen que la proposició de llei del PSOE no pot tramitar-se semblen entendre que el Govern no pot manifestar-se sobre l'oportunitat de prendre-la en consideració, o oposar-s'hi si altera l'equilibri pressupostari, com es preveu en el citat article 126.2 del reglament de la Cambra. Segons la meva manera de veure, aquesta és una interpretació errònia. Crec que existeixen «raons d'interès general» de les previstes en l'article 21.3 de la LG perquè el Govern en funcions respongui al que el Congrés li demana, i, a més, aquestes raons estan perfectament acreditades. L'interès general ve acreditat pel sistema constitucional, de caràcter parlamentari, expressament establert per la Constitució (article 1.3). Un dels seus valors superiors és el «pluralisme polític» (article 1.1), que s'expressa en els grups parlamentaris. Aquests tenen la facultat de presentar proposicions de llei (articles 87.1 de la Constitució i 126.1.b del reglament del Congrés), i un Govern en funcions no pot ignorar-ho. És d'interès general que els grups parlamentaris, representants de la voluntat popular, puguin exercir les seves atribucions. Està acreditat per la Constitució.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

La passivitat del Govern en funcions tindria com a conseqüència el bloqueig del poder legislatiu, que, sorgit de les eleccions del juny, gaudeix de més legitimitat democràtica que un Executiu en funcions. Un Govern que, per aquesta circumstància i en contra del que diuen els articles 110 i 111 de la Constitució, no accepta sotmetre's al control de les cambres. El mateix Govern que, per cert, no va tenir inconvenient a aprovar, estant en funcions i sense acreditar urgència o interès general, el decret 1/2016, de 8 de gener, sobre la revisió dels Plans Hidrològics. Aquí no el va frenar la llei del Govern: com si no existís.

Ens enfrontem a un problema de fons, perquè, juntament amb les infraccions d'un o altre precepte de la Constitució que creiem detectar, sembla que estem davant un canvi de la consideració que per ella tenen alguns dels actors polítics que pretenen defensar-la. En realitat, a vegades semblen mirar d'esquivar-la. Agafen un paràgraf, el capgiren per on els convé i així miren d'amagar l'oportunisme més evident. Un cop pot ser un error, però, amb els que sumem, potser és una tendència.