Pagar als bancs per deixar-los diners
La crisi i la globalització han alterat lleis de l'economia que semblaven immutables. I ara arriba un altre fenomen que causa sorpresa i també estupefacció en la immensa majoria dels ciutadans: els bancs estan començant a cobrar per guardar els diners dels seus clients. Davant la lògica tradicional que el negoci de la banca consisteix a fer d'intermediari solvent entre qui li presta efectiu (els estalviadors) i qui n'obté (els receptors d'un crèdit) s'alça la realitat que el preu oficial del diner se situa avui en el 0%, una cosa absolutament insòlita a Europa en dècades. I com que els bancs no fan negoci per aquesta via, n'estan buscant d'altres perquè els seus ingressos no minvin. Cobrar als clients per deixar-los guardar els diners en un lloc segur significa un gir copernicà que té riscos evidents: des de la desincentivació de l'estalvi (tingut tradicionalment per una virtut) fins a la temptació del ciutadà de guardar els diners a casa, passant pel trasllat de dipòsits a productes financers amb una mica de rendibilitat però amb volatilitat. Encara que els bancs espanyols, segons sembla, només pensen aplicar la taxa als grans clients, s'ha de témer que, solapada per exemple en un augment de comissions, intentin fer-la extensiva al conjunt de dipositants. La claredat serà bàsica perquè els ciutadans mantinguin la confiança en el sector, molt malmesa des que nombroses entitats, sobretot caixes d'estalvis, van haver de ser rescatades, una operació que va costar gairebé 90.000 milions d'euros de diner públic.
