la clau
Canya al burquini
El problema no és la defensa dels drets de la dona. El problema és que el burquini és musulmà
Una jove mostra el seu ’burquini’.
A certs governants els agrada més dictar una norma, sobretot si és una prohibició, que a un tonto un llapis. Els alcaldes de França que han tingut la genial ocurrència de vetar els burquinis a les platges han caigut en una temptació molt freqüent: posar ordre en la vida pública, i a vegades en la privada, a cop de decret i ordenança. El Consell d'Estat de França resoldrà aquest divendres sobre aquests vetos, que han arribat al seu paroxisme a Niça. Allà, la policia local, degudament armada, ha carregat contra l'ofensiu i denigrant burquini i ha ordenat a una musulmana que prenia el sol que es tragués la brusa. Guerra al burquini, encara que siguin uns pantalons i una camisa.
Ningú pot imposar els gustos ni les conviccions. Les persones, moltes de les quals dones, que han criticat el burquini pel que suposa de negació dels drets de la dona tenen molta raó en gran part dels arguments que plantegen. ¿Però són suficients aquestes raons per imposar multes per portar aquesta peça de roba? A Catalunya, la justícia ha hagut de parar els peus a diversos ajuntaments que, en una trista reacció en cadena, van muntar normatives per prohibir el burca.
Però, ¿és burca tot el que lluu? L’Administració té l’obligació de vetllar per la seguretat de les instal·lacions públiques i ha d’impedir que ningú oculti la seva cara amb un vel o amb el casc d’una moto. El mal és que aquest principi ha valgut per redactar ordenances abusives si és que no són il·legals.
Notícies relacionades
Resulta que els alcaldes francesos, degudament aclamats pel primer ministre, Manuel Valls, multen per portar burquini, hijab, mocador o el que faci olor a musulmà. Sí. El problema és que sigui musulmà, no la defensa de la dona. Els amables veïns corsos que van desencadenar la polèmica en van armar una de grossa perquè eren vestimentes identificades amb una identitat religiosa i cultural: la musulmana. És cert que molts musulmans homes poden anar a la platja vestits com vulguin. No obstant, no hauria passat res si les banyistes haguessin sigut religioses catòliques amb hàbits o turistes japoneses tapades de cap a peus.
