Mamá, vull ser dietista

Els que esperaven que el 'docu-reality' 'Las Campos' fos la versió hispànica de 'The Kardashians' es van emportar una certa desil·lusió després de veure el primer episodi de la producció de Mediaset. Contràriament a totes les expectatives, María Teresa Campos i la seva filla Terelu, almenys en aquesta primera entrega, van acabar protagonitzant un espai de salut pública digne de la millor televisió per cable anglosaxona. Es van abordar les grans preguntes existencials que ronden el problema de l’obesitat: ¿per què estic grassa si menjo poc?, ¿té a veure amb el sobrepès haver patit una greu malaltia?, ¿sacarina o stevia?, ¿llet desnatada, semidesnatada o de soja?

Sarcasmes a banda, la sinceritat amb què Terelu aborda davant les càmeres el seu excés de pes va desarmar els escèptics i els molts que havien afilat els ganivets per esquarterar la família reial de la tele espanyola. És difícil deixar com un drap brut a qui admet sense embuts que no es reconeix en el mirall, que no es despulla completament quan manté relacions sexuals o que implora a les seves amigues que no li enviïn fotos antigues perquè li vénen ganes de plorar al veure’s tan jove i tan prima.

Un gran mèrit

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

El programa de Telecinco és exhibicionista, repetitiu i mancat de ritme, i l’al·lusió contínua al menjar i la dieta resulta pesat. Podem fer unes rialles amb la relació de María Teresa Campos amb el servei domèstic (¿com deu tractar l’empleada sense càmeres al davant?) o amb el dormilega Edmundo Arrocet (per a nosaltres sempre serà Bigote), que s’aixeca a les 12 tocades. Podem sospitar que el programa és en realitat un anunci per vendre el casalot de Las Rozas i l’àtic de Madrid.

Totes aquestes i moltes altres faltes no esborren un mèrit de 'Las Campos'. En èpoques d’aberracions com l’'ab crack', que posen en perill la salut de milers de joves, resulta reconfortant que personatges tan odiats i a la vegada estimats com les Campos s’hagin llançat a cor obert a demostrar que el sobrepès és només això, un excés de pes, i que la vida és, afortunadament, molt més.