¿Què vol Rajoy?

La setmana passada Ciutadans va fer públic el conjunt de condicions que considera d’imprescindible acceptació per part del PP si vol començar a negociar la investidura de Mariano Rajoy. De les sis condicions plantejades, una feia referència a la reforma de la llei electoral, que tant ha penalitzat Ciutadans, i les cinc restants se centraven en la lluita contra la corrupció (eliminació d’aforaments en càrrecs electes, limitació de mandats, dimissió dels càrrecs públics investigats per corrupció, eliminació dels indults en casos de corrupció i creació d’una comissió d’investigació parlamentària sobre el cas Bárcenas), una qüestió que no només constitueix un dels eixos bàsics del programa de Ciutadans en clau de nova política, sinó que també és un assumpte carregat de simbolisme quan es tracta d’encarar una negociació amb el PP, com també ho va ser per negociar amb el PSOE a Andalusia.

Una setmana més tard, tal com va anunciar Rajoy mateix, s’ha reunit el comitè executiu del PP amb el propòsit de pronunciar-se sobre les esmentades condicions, però en comptes d’això l’única decisió que ha pres la direcció popular ha sigut autoritzar Rajoy a iniciar les negociacions amb Ciutadans. Que hagin hagut de transcórrer pràcticament nous mesos i dues eleccions perquè el PP hagi acceptat començar a negociar amb Ciutadans resulta sorprenent. Ni que tingués gaires més opcions. Però el més sorprenent d’aquest comitè executiu és que ni tan sols s’ha molestat, tal com ha reconegut el mateix president, a discutir sobre les condicions plantejades per Ciutadans, menyspreant d’aquesta manera l’únic partit que sembla que està disposat a negociar amb ell.

Sense potencial de coalició

Notícies relacionades

Dir-se Terricabras

Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat

El PP, és clar, va guanyar les eleccions. Però sembla que hagi perdut de vista que quan no es té majoria absoluta, com és el cas, per governar no n’hi ha prou de vèncer en els comicis: s’ha de disposar de potencial de coalició, és a dir, hi ha d’haver partits disposats a pactar amb tu. I el PP pràcticament no té potencial de coalició perquè ningú, a excepció de Ciutadans, vol pactar amb ell. En aquest sentit, no pronunciar-se respecte de les condicions de Ciutadans i permetre’s la burla de dir «podem acceptar moltes coses, o no» no sembla ser la millor manera d’encarar unes negociacions que hauran de començar avui.

No fent res, Rajoy ha aconseguit posposar la decisió. A risc, això sí, de disgustar Ciutadans, fer-lo retrocedir i tornar-lo a col·locar a la casella del no. Encara que potser és això el que vol el líder del PP. Tenint en compte que també ahir el PSOE va tornar a ratificar la seva negativa a investir Rajoy i que en cas de tenir lloc el debat d’investidura aquesta resultarà fallida, potser el que prefereixi és un escenari de tots contra ell en la perspectiva d’unes terceres eleccions. Perquè si hi ha alguna cosa que ha quedat empíricament demostrada és que Rajoy guanya quan no fa res. És a dir , que guanya quan fa de Rajoy.