Elogi de les vacances de Sánchez
Les crítiques a les vacances de Sánchez són inacceptables. Potser si els polítics fessin més vacances ja hi hauria Govern
pedro-sanchez-roca /
A Pedro Sánchez li han anat bé les vacances. Ha tornat amb pas ferm i, envoltat dels seus, s’ha reafirmat aquest dimecres en el seu 'no' a la investidura de Mariano Rajoy, almenys en el primer assalt. Ja sabem tots que en política gairebé tot és postureig o, com en diuen els experts, «escenificació». No obstant, el secretari general del PSOE, que a més segueix sent el seu líder, almenys fins que algun òrgan competent no decideixi el contrari, sembla haver carregat les bateries i es mostra disposat a resistir la pressió, tant externa com interna.
L’estratègia de Sánchez després dels dos processos electorals mereix amb tota seguretat moltes crítiques. Per exemple, segueix pendent que algú expliqui tota la veritat del salt al buit que va suposar el pacte amb Ciutadans en la passada legislatura. Però de la mateixa manera resulten inacceptables les bronques que li han caigut al líder del PSOE des de certes cavernes per estar de vacances en aquestes dates decisives. Doncs resulta que Sánchez, convençut que és el moment que Rajoy es mogui i s’estavelli en una primera sessió d’investidura, ha decidit exercir a la platja un dret constitucional. La carta magna, en el seu article 40, estableix que els poders públics «garantiran el descans necessari, mitjançant la limitació de la jornada laboral, les vacances periòdiques retribuïdes i la promoció de centres adequats».
Sánchez té dret a estar sota el para-sol uns dies d’agost. Rajoy té dret a caminar ràpid durant el pont del 15 d’agost. Però no solament això. Els nostres polítics, sobretot els que tenen la paella pel mànec, tenen l’obligació de descansar, d’entrar en contacte amb unes altres realitats, més enllà dels seus hemicicles i capelletes partidistes. Haurien de viatjar i aprofitar per parlar amb els seus fills. No és una falta ni un delicte. L’oci aprofitat és enriquidor i fa més productius els treballadors, incloent-hi els polítics. La crítica a les vacances de Sánchez, a més de partidista i sectària, denota un menyspreu d’una cosa fonamental. Potser amb més vacances ja hi hauria Govern.
