La gesta de Mireia Belmonte

La formidable actuació de Mireia Belmonte en la final de 200 metres papallona, amb un apassionant llarg final de piscina en què va superar per només tres dècimes la segona classificada, significa per a l'esportista de Badalona el pas definitiu que la condueix a la glòria olímpica per la porta gran. La seva medalla d'or a la piscina de Rio, sumada a la de bronze que va aconseguir en la primera jornada dels Jocs, més les dues de plata de Londres-14, ocuparan un lloc destacat en el seu llarg, brillant i inacabat palmarès esportiu. Però signifiquen alguna cosa més. L'última gesta de la Mireia també constitueix un exemple de la pràctica d'un valors fonamentals que, quan acompanyen el talent, desemboquen en l'excel·lència tant en l'àmbit de l'esport com en els altres ordres de la vida. Un d'ells és l'afany de superació que ha demostrat la badalonina. Afectada per unes doloroses inflamacions a les espatlles, la Mireia va haver de desistir dels Mundials de l'any passat, considerats els tests fonamentals en la preparació dels actuals Jocs. El seu somni olímpic de pujar al graó més alt del podi semblava esvair-se. De la mà d'un entrenador brillant en els seus plans formatius, molt exigent amb els seus pupils i d'estratègies tan heterodoxes que desperten recels en part de l'establishment de la natació espanyola, Mireia Belmonte va emprendre un duríssim camí de preparació en que ha aplicat una indomable força, no tan sols física sinó sobretot mental, per superar la lesió, competir al màxim nivell i pujar ara repetidament al podi brasiler.

A més a més de l'extraordinari exemple d'èxit personal, les medalles de Belmonte vénen a confirmar l'auge de l'esport femení a Espanya, tant en les modalitats individuals com en les d'equip. Incubat durant anys en què la dona ha guanyat protagonisme en tots els àmbits, el fenomen va esclatar als Jocs de Londres del 2012, on 11 de les 17 medalles d'Espanya se les van penjar dones. A Rio, les previsions apunten la mateixa tendència com va evidenciar ahir a la nit la medalla d'or de Maialen Chourraut en piragüisme. Lluny queda el lament que en el seu dia va llançar la mateixa Mireia Belmonte: «Importa més els cabells de Sergio Ramos que el meu rècord del món. A Espanya tot és futbol». Avui, almenys, i gràcies a ella, això és una mica menys veritat.