El dictat de la bicicleta
L'usuari de temporada del Bicing descobreix que els més disciplinats són els automobilistes
bgasulla34401746 barcelona 22 06 2016 punto de bicicletas de bicing lleno con160810163641 /
Són aquelles estadístiques que només treuen el nas a l’estiu. I una d’aquestes estadístiques sosté que les persones que es desplacen en bicicleta per la ciutat pesen de mitjana quatre quilos menys que les que utilitzen el cotxe. Aquest, he d’admetre-ho, va ser un dels motius, però no l’únic, de la meva aposta de mobilitat per a aquest agost: desplaçar-me per Barcelona en Bicing sempre que la calor ho permeti i els horaris laborals no ho impedeixin.
Molts suposats avantatges van pesar en la decisió: un presumpte estalvi, la necessitat d’estirar les cames i aclarir la ment després d’una jornada de treball i l’exasperant estat de la L-4 del metro, plena a vessar de gent que va a la platja de dia i festers de nit i, a més, amb la irritant pausa excessiva a les parades.
Notícies relacionadesL’experiència està sent enriquidora per a un fins ara usuari esporàdic del Bicing. El recorregut quotidià dóna una perspectiva nova de la gran ciutat i dels seus veïns.Una nit, cap a les 22.30, i en una estació de l’Eixample bastant allunyada del litoral, la bici que el sistema informàtic em va assignar tenia el seient ple de sorra de platja. ¿Croqueta o ciclista? Acabarà sent veritat allò que les bicicletes són per a l’estiu. Aquest és només un exemple de l’incivisme que detecta el neòfit en el sector.
Pobre automobilista
Però el ciclista accidental descobreix, a més de l’arxisabuda mala conservació dels vehicles del servei municipal, moltes altres coses: el lamentable estat de l'asfalt en nombrosos trams (circular en bici o moto per Pujades entre la rambla de Poblenou i Bilbao exigeix uns molt bons amortidors) o el complicat enigma de les cruïlles entre carrils bici. Però sobretot, si un conserva un mínim d’objectivitat, sent certa compassió pels soferts automobilistes. Molts ciclistes entenen els semàfors com a mers indicadors del risc potencial de topar amb un cotxe. Nombrosos vianants es llancen a travessar el carrer com un pollastre sense cap. Només respecten religiosament els senyals de circulació alguns automobilistes. Pobres. Compleixen (entengueu que generalitzo) les normes, i a sobre s’engreixaran quatre quilos.
