Maverick al Congrés

Fins aquest dimarts a la tarda, el desenvolupament dels esdeveniments posteriors al 20-D i al 26-J recordava massa les pel·lis de tafurs del Mississipí, en especial Maverick, aquella revisió del clàssic televisiu protagonitzada per Jodie Foster, Mel Gibson i James Garner. Cartes marcades, timbes glorioses a bord d’un vaixell, enganys, farols, pòquers impossibles, baralles de bar amb cadires que volaven pels caps en les quals ningú resultava ferit de gravetat... Els protagonistes, murris sempre simpàtics, negociaven/extorsionaven i, un dia, pactaven amb un. L'endemà, pactaven amb un altre. Si era necessari, s’arribava a acords amb els sioux. Cap soci era per sempre, les fortunes duraven un sospir i fins i tot els amors eren de conveniència. Al final, tot seguia igual.

La partida que fins aquest dimarts a la tarda han jugat Rajoy, Sánchez, Rivera i Iglesias (amb cameos esporàdics dels independentistes catalans) tenia a més a més una peculiaritat. Ningú podia guanyar. Es jugava amb les mateixes cartes, que es repartien sempre en el mateix ordre. Cada jugador tenia els mateixos triomfs i es repetia sempre el mateix desenllaç: embús. Ja se'n poden riure de l’hàmster català. L’última enquesta del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) va confirmar aquest dilluns que, en cas d’una nova partida (unes terceres eleccions), es tornaria a repetir la història. 'Rien ne va plus'.

Notícies relacionades

Ciutadans posa sis condicions per recolzar Rajoy

Aquestes són les sis condicions de Rivera per donar el 'sí' a Rajoy

A Rivera, almenys, se li ha de reconèixer el mèrit d’intentar canviar de joc. Ha decidit passar de la brisca al mus. Ha tirat la baralla usada fins ara, ha portat cartes noves, les ha repartit i ha dictat les normes de la partida. I el seu soci serà Rajoy, bastant disposat a acceptar les condicions que posi el líder de Ciutadans. El propòsit de Rivera, a més d’obtenir un preciós minut d’or en ple mes d’agost, és que hi hagi un desenllaç que permeti dir que s’ha acabat el joc. És per això que ara tots miren a Sánchez. Té una mà complicada i uns socis en el seu partit que no l’hi posen gens fàcil. El secretari general del PSOE ara haurà de deixar de fer cara de pòquer.