¿On va el capitalisme?

La nostra societat està polaritzada: això no és cap secret. També les actituds vers el capitalisme s'han fet més extremes. Fa unes dècades, la caiguda del mur de Berlín i l'ocàs dels règims comunistes van inclinar la balança cap al capitalisme, que semblava que era el que els anglosaxons anomenen «l'únic joc a la ciutat», l'únic sistema econòmic capaç de satisfer les expectatives dels ciutadans. La crisi iniciada el 2008, la convicció que aquelles expectatives no es complirien, l'experiència d'una desigualtat creixent, els problemes de corrupció i altres disbarats han renovat les crítiques al capitalisme. ¿Tornarem al comunisme? ¿Fa falta una renovació del model econòmic vigent? No pretenc donar la resposta a aquestes i altres preguntes importantíssimes, però sí fer-hi alguna reflexió, partint d'un vell adagi escolàstic: «On no hi ha distinció, hi ha confusió». I em sembla que, en aquest tema, com en molts altres, estem tots una mica confusos.

El principal component del capitalisme és l'economia de mercat, que deixa a la lliure iniciativa dels agents la gran majoria de les decisions econòmiques. El mercat és un eficaç instrument per coordinar les decisions de milions de persones que no es coneixen, no saben el que volen i el que saben els altres i, probablement, no saben ni ells mateixos què és el que realment volen i saben. El mercat garanteix l'eficiència en l'ús dels recursos, i aquest és l'argument principal a favor del capitalisme.

Però el bon funcionament dels mercats depèn, en gran manera, del marc legal i institucional en què es mouen. Si la propietat privada no està prou protegida, si els contractes voluntaris no tenen el recolzament de la llei i dels jutges, si els diners, que són el principal mitjà de canvi, estan subjectes a fluctuacions erràtiques… el mercat no funciona bé, i el caos econòmic de Veneçuela en pot ser avui un exemple paradigmàtic. Moltes de les crítiques al capitalisme es dirigeixen avui a aquest marc d'actuació, que depèn al seu torn del paper i les actuacions de l'Estat.

I això ens porta a un altre nivell dels problemes: com decideix una societat establir aquest marc dependrà de les seves idees i valors. I el que veiem ara és un conjunt d'idees i de valoracions socials, científiques, tècniques i morals, de caràcter confús, inconsistent i canviant, en el que s'anomena «el gran mercat de les idees», on tot s'hi val, en què es compren i venen tota mena de formes de pensar, jutjar i valorar.

Pensem, per exemple, en un component important d'aquestes idees: les teories econòmiques, sociològiques i filosòfiques sobre la persona, la societat, l'empresa i el mercat. Rere l'aparença d'un consens, les diferències són molt grans, els debats són continus i, per tant, la nostra manera de pensar i d'actuar va canviant: per exemple, el paper de l'empresa en la societat no és el mateix a Espanya avui que ara fa 20 anys, ni ho és a Alemanya com als Estats Units. ¿Què és el que no ens agrada del capitalisme actual? Els resultats, és clar: l'atur elevat, el baix creixement dels salaris, l'incert futur de les pensions, la competència de països de mà d'obra barata… Alguns crítics salten d'aquests resultats a les idees i valors esmentats: el mercat, diuen, deteriora aquestes idees i valors, fent-nos individualistes, utilitaristes, emotivistes, relativistes...

Notícies relacionades

Dir-se Terricabras

Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat

El problema és que, a l'hora de buscar solucions a aquests caràcters, no troben millor remei que un paper creixent per a l'Estat, o noves formes de participació dels ciutadans, o mesures populistes… que no poden garantir el manteniment de les llibertats de què gaudim avui, que passen la decisió a instàncies partidistes i amb uns efectes sobre l'eficiència econòmica que no són adequats -i no sé què deuen pensar sobre el seu sistema econòmic els ciutadans veneçolans, que no troben als supermercats els aliments necessaris-.

Reconec que el món de les idees, teories i valors no es pot separar del tot del dels mecanismes econòmics del mercat i la lliure iniciativa. Però hem de fer un esforç per entendre que es tracta de dos nivells d'anàlisi diferents, i no buscar solucions tècniques al que són problemes ideològics, o viceversa. Les nostres idees i valors tenen una llarga història, des dels grecs i romans de fa 40 segles, fins a la modernitat i la postmodernitat. El debat sobre el capitalisme que veiem en alguns àmbits acadèmics pertany més a aquest món que no pas al de les realitats pràctiques del mercat, l'empresa o el sistema financer. Com deia Keynes, moltes idees de reformadors socials beuen de filòsofs que ja no recordem.