Deixin de comportar-se com idiotes

Les eleccions del 20 de desembre del 2015 van inaugurar un nou escenari polític que els està costant molt de pair als partits. Els resultats van posar de manifest que no hi havia cap partit mereixedor de la confiança de la majoria de la ciutadans i que, per tant, per formar govern, eren necessaris pactes. El PSOE i Ciutadans ho van intentar i van forjar un acord,  però va resultar insuficient. Feien falta més suports que no van arribar perquè Podem es va parapetar darrere del purisme ideològic i el PP es va aferrar a la idea que havia guanyat les eleccions, quan en realitat ningú les havia guanyat i ningú podia aspirar a imposar un criteri majoritari. Tots havien de cedir i únicament alguns ho van fer provocant una situació de bloqueig que va acabar desembocant en eleccions anticipades. Però el 26 de juny els electors no van modificar substancialment les seves preferències, i encara que la lectura que s'ha fet dels resultats de les noves ha sigut ben diferent de les anteriors, el cert és que els partits segueixen havent d'afrontar exactament els mateixos dilemes.

PRIMERA FORÇA MÉS FEBLE

El PP ha tornat a ser la força més votada i només pel fet d'haver millorat els resultats respecte al  20 de desembre ha assumit que ha guanyat les eleccions i que ha de presidir el Govern, oblidan-se que és la primera força més feble que hi ha hagut a Espanya, si obviem la fallida legislatura anterior. El PSOE ha experimentat un nou retrocés i, tot i que ha quedat minimitzat perquè el fantasma del 'sorpasso' no s'ha materialitzat, l'ha portat a assumir que el seu lloc és a l'oposició. Units Podem no ha estat a l'alçada de les projeccions demoscòpiques però ha mantingut la posició com a tercera força política a molt poca distància de la segona i sembla que s'acontenti de disputar al PSOE el paper de principal partit de l'oposició. I Ciutadans, fins i tot mantenint la quarta posició, també ha retrocedit --un retrocés amplificat per efectes del sistema electoral--, segueix aspirant a un paper protagonista i ha sigut l'únic partit que s'ha mogut. 

Hi ha hagut canvis en el relat però en realitat de canvis respecte al desembre n'hi ha hagut ben pocs. L'única fórmula de govern possible que inclogui només dos partits segueix sent la gran coalició entre el PP i el PSOE i qualsevol altra alternativa segueix passant com a mínim per la implicació activa i/o passiva d'almenys tres partits.

TIRAR LA TOVALLOLA 

Notícies relacionades

Rajoy utilitzarà el nou desafiament català per atraure PSOE i C's

Plorar de pena

I malgrat que tot segueix obert, molts partits sembla que han tirat la tovallola. I si ho han fet és perquè estan més preocupats per si mateixos, bé sigui per la situació interna, bé sigui per les futures expectatives electorals, que no pas per la formació d'un govern que reculli el mandat reiterat de les urnes i que no és cap altre que l'exigència de pactes. Els electors ho van decidir al desembre i al juny ho han ratificat: s'ha acabat la lògica majoritària i s'imposa la lògica consensual. Però els partits no es donen per al·ludits. És en aquest sentit que des de el 20 de desembre i fins ara que la majoria de partits polítics a Espanya s'estan comportant com veritables idiotes en el sentit més clàssic del terme, és a dir, tan sols es preocupen dels seus assumptes particulars i es mostren incapaços d'entendre els assumptes públics.

No han entès que la lògica que funcionava fins fa poc s'ha acabat. Ja no només es tracta d'afavorir la governabilitat sent responsables com diuen molts. És més. És reconèixer, també, que s'imposa la lògica consensual, una lògica  que no està de més recordar, resulta molt més adequada que la majoritària per solucionar conflictes en sistemes polítics com el nostre en què existeixen diverses fractures  polítiques no acumulatives sinó entrecreuades.