Final de ruta amb EAC

Que si DUI, que si RUI, que si procés constituent, que si èxit o fracàs de la qüestió de confiança. El full de ruta avança, amb pressupostos o sense, cap al seu final. Segons els compromisos inicials, la legislatura dels preparatius havia de durar divuit mesos. Després figurava que s’havia d’allargar. Ara resulta que fins i tot es pot escurçar una mica. Si no hi torna a haver novetats, el primer semestre de l’any que ve ens trobarem una vegada més davant de les urnes catalanes. D’alguna manera, els que vulguin exercir el dret de vot hauran de pronunciar-se sobre la independència.

    Segons els partits de la DUI (declaració unilateral d’independència), es tractarà de ratificar a les urnes una decisió presa per la majoria dels diputats, no dels votants. Segons els defensors del referèndum unilateral d’independència, es convocarà una consulta vinculant en tota regla. Si a l’Estat no li agrada, que s’aguanti. Se suposa que la dificultat de no disposar del cens es resoldrà amb el requisit de la inscripció prèvia, tot i els riscos evidents de baixa participació i de situar funcionaris fora de la llei. Mentrestant i per esvair dubtes, procés constituent. No se sap encara si de baixa o mitjana intensitat.

    Ara bé, hi ha una altra opció, que implicaria l’avantatge d’anar de la il·legalitat a la legalitat, en tot cas molt més que les altres dues. Consisteix en els següents dos senzills passos. Primer, en sessió plenària del Parlament, Junts pel Sí i la CUP aprovarien, potser amb alguna abstenció de Catalunya Sí que es Pot, les lleis de desconnexió, el procediment de secessió o una espècie de DUI provisional. Segon, immediatament després, abans que el Govern i el Tribunal Constitucional tinguin temps per reaccionar, el Parlament s’autodissol i el president Puigdemont convoca eleccions. ¿Autonòmiques? ¿Constituents? Tot a la vegada. Aquesta és la gràcia. Les podríem batejar, no sense ironia, com EAC (eleccions autonòmiques constituents).

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

    Segons la legislació vigent i els partits constitucionalistes que hi concorreran, seran autonòmiques. Segons el Parlament dissolt i els programes d’una o més candidatures, els electors hauran de ratificar o aprovar l’establiment de la república catalana. ¿I després? Sense majoria de vots, el procés culmina, tots a casa i els que vinguin ja tornaran a lluitar. Si n’hi ha, s’instaurarà una nova legalitat, que no sabem si durarà poc o molt, si es consolidarà, sucumbirà davant el poder de l’Estat o acabarà en negociació. En tot cas, la incertesa duraria poc.

    No és una informació, ni tan sols una previsió o proposta, sinó una hipòtesi, és clar. Per si un cas, no la descartin. En les actuals cir­cumstàncies, potser és la més plausible.