L'atemptat de Niça
El que sabem i el que ignorem
Aquest terrorisme que ens afligeix es correspon potser amb una crisi de civilització a escala mundial
El que sabem i el que ignorem_MEDIA_1 /
Una altra vegada, una altra vegada a França, i la vida continua. ¿Com abordar aquest fenomen? ¿Com explicar-lo a qui pregunta de bona fe, perquè no entén una cosa tan dramàtica i l'aclapara la sensació que a qualsevol li pot passar demà el mateix? No és fàcil, entre altres coses perquè potser de moment no sabem com fer-ho. Ahir al matí, un escoltava o llegia ràdios, televisions o diaris, i el problema no era la confusió informativa: se sabia molt bé què havia passat, quan i on. No era com l'11- S del 2001, quan la confusió mundial era total. Per tant, aquesta vegada ja teníem d'entrada molta informació, fins i tot el nom de l'autor poques hores després. No, aquesta vegada el dubte ja no és tal dubte, a partir d'ara el dubte és quan i on serà la pròxima vegada. I com hem de reaccionar.
La pregunta correcta es divideix en dues: el que sabem i el que no. Sabem, en el cas de Niça, moltes coses, el nombre (creixent) de víctimes, el lloc, l'hora, això que se'n diu el modus operandi del terrorista. I sabrem més coses en qüestió de dies i setmanes, tal com mostra el patró emergent a París, a Brussel·les, ara a Niça, fa uns anys a Atocha, a Londres. El perfil del terrorista, els seus trets de personalitat, les relacions, i sobretot, el seu rastre a internet, incloses les pàgines inspiradores i fins i tot el manual del terrorista, en aquest cas l'ús d'un vehicle com a segadora contra els infidels.
Així mateix, sabem que això va per llarg, que no hi ha solucions màgiques, i també sabem que qui les proposi claus en mà menteix, i menteix a consciència. Si alguns ciutadans, cavalcant una comprensible angoixa, es pensen que si voten brexit, o Front Nacional, o els seus equivalents a Àustria, Hongria, Holanda, això s'acabarà màgicament, s'equivocaran del tot. Perquè el terrorisme, aquest terrorisme en concret, és una cosa que les nostres societats han de llegir i aprendre des d'una perspectiva llarga i transversal. Té moltes causes de moltes menes, té dimensions polítiques, però també culturals, mentals, psicològiques, es correspon, potser, amb una crisi de civilització, però aquest cop a escala mundial. Si algú pensa que als Estats Units els sortirà gratis tenir de president un senyor que, com a gran política de resposta a les pors dels seus ciutadans, respon «Amèrica primer» o «jo sé com solucionar això», ja pot creuar els dits.
Si algú pensa, per exemple, que la culpa és nostra, és a dir, d'Occident, els Croats (per fer servir la terminologia del Daesh), els jueus, els infidels, el colonialisme (això sí, solament l'europeu), els americans, i que estem pagant (tots nosaltres, nens inclosos) uns presumptes greuges, que sàpiga aquest algú que ha comprat claus en mà la totalitat de l'argumentari del terrorisme islamista d'última generació. El món es divideix en dos: Occident i nosaltres i una pretesa versió pura d'un pretès islam. Llavors, ¿per què han mort centenars de musulmans xiïtes (a l'Iraq i Síria) o sunnites (a Turquia) en poques setmanes? Resposta al manual Daesh: perquè són infidels.
La Història, amb majúscula, està plena a través de segles i mil·lennis d'una cosa que també sabem. La inacabable llista de violències sectàries, polítiques, interreligioses, interètniques dels uns contra els altres -en què la finalitat en cada cas era el poder, polític, religiós, ideològic, cultural- va començar fa mil·lennis.
No sabem gaires coses. No sabem com enfortir la capacitat de les nostres forces policials, de seguretat i d'intel·ligència, però hi hem de col·laborar tots
Notícies relacionades-classe política, societat civil, mitjans de comunicació, ciutadans- perquè aquest tema quedi fora i per sobre dels avorrits debats tradicionals. I això no funciona, podria funcionar més bé. A França ho estan intentant, aquí no del tot. Aquí estem en la fase de «no volem uniformats als nostres salons de l'educació». Sembla difícil de creure. I aquests dies millor que no passegin gaire per les xarxes. Digui el que digui la notícia, els famosos trolls, els comentaris de molts dels usuaris fan posar els pèls de punta. Hi ha un territori on els terroristes volen que entrem. Per cada acte de suport a grups extremistes d'aquí, populistes, d'extrema dreta, racistes diversos, el Daesh brinda: els regalem nous reclutes. En sabem molt, del que està passant, però en comptes de preparar-nos per a un llarg hivern que ja és aquí, hauríem d'evitar la temptació de la resposta estruç, el cap en un forat i esperar que passi.
Més que mai, s'ha de llegir (comencem per Hannah Arendt), viatjar i aprendre idiomes. El que està en joc en aquest moment de la pel·lícula és la supervivència, no la nostra, sinó la de l'espècie humana com a tal.
