L'hora, de veritat, de Sánchez

El primer intent ha sigut per la dreta i ha fracassat. Corresponia a Mariano Rajoy però el líder de la dreta no ha sigut capaç d'atraure cap a ell les dretes menors. Si el president en funcions és coherent, amb el mateix suport obtingut que després del 20-D, no acceptarà l'eventual encàrrec del cap d'Estat per sol·licitar la investidura.

Podria ser que ho intentés, però no seria per valentia sinó pel convenciment que la por, aquesta vegada escènica, forçaria els socialistes a abstenir-se. Sí, la por aliena, perquè els seus arguments són fàcilment refutables. Rajoy sosté que necessita un govern estable per aprovar sostre i pressupostos i aguantar el tipus amb la Unió Europea. Ho diu ell, que no ho ha fet amb majoria absoluta, presumpte multat i reprotxat segur pel seu incompliment. Aquest no serà un argument sostenible per a un acte de responsabilitat de Pedro Sánchez.

¿I doncs? Terceres eleccions, repeteixen salmòdicament els interessats. Però, ¿i la via de l'esquerra? Amb tot el que tenim al davant, incompliments, fracàs de la fórmula austericida, corrupció institucional, retallada de llibertats, la verdadera opció de l'esquerra és que no governi Rajoy. Però, ¿això és possible? Aritmèticament, sí.

Notícies relacionades

Sánchez trasllada el seu rebuig a Rajoy però manté totes les opcions obertes

Rajoy redobla la pressió per anar a la investidura el 2 d'agost

En el cas hipotètic que hi hagués govern per la dreta, i fins i tot per l'esquerra, no hi haurà reforma constitucional. Ni els actors ni les majories, assenyaladament al Senat, ho permeten. Així, només queda un gir progressista, amb el suport dels nacionalistes, en una mena de pacte territorial provisional, una espècie de contracte de futur. No seria estrany al sistema espanyol, ja ho van provar amb èxit tant Felipe González com José María Aznar.

És una opció que, sens dubte, un altre PSOE sense la toxicitat orgànica que actualment pateix ja hauria intentat. No obstant, les aspiracions i plans ocults de les teranyines socialistes ho impedeixen. És el temps de Sánchez. Si pot prendre decisions que en prengui, si no, que dimiteixi i que sigui el nou PSOE, o qui mani en el socialisme, qui es responsabilitzi de les seves decisions.