Els dijous, economia
De riscos i més riscos
El temor a la recessió després del 'brexit' pren cos malgrat les mesures que adoptarà el Bank of England
fcasals34687136 opinion ilustracion de leonard beard160713173915
El 'brexit' ha desencadenat l'emergència de nous riscos, alguns ja coneguts de crisis passades i altres específicament derivats de la decisió britànica. L'FMI ha advertit de l'aparició d'una nova tipologia, la de la ingovernabilitat, derivada del col·lapse del sistema de partits britànic, el caos de les dimissions d'uns i altres i de les incerteses sobre com desembocarà un nou acord amb la Unió Europea. I no és solament la dimissió dels tres principals portaveus de la separació: Boris Johnson, Michael Gove -el seu company del Partit Conservador que el va apartar de la lluita pel liderat-, i Nigel Farage, el líder del partit antiimmigració UKIP. També és la possible ruptura de la Gran Bretanya: amb la presidenta d'Escòcia Nicola Sturgeon avançant un més que possible nou referèndum d'independència, i el Sinn Féin de Martin McGuinnes, a Irlanda del Nord, posicionant-se també en aquesta línia si les fronteres entre les dues parts d'Irlanda s'alcen de nou.
A això s'hi ha d'afegir el reconeixement del canceller de l'Exchequer, George Osborne, de l'absència d'un pla b davant l'eventualitat d'una possible sortida de la UE. I, per últim, i encara que Theresa May s'hagi alçat amb el liderat de la Gran Bretanya, ¿què vol dir la seva proclamació que brexit significa 'brexit'? Encara que tots fan pinya darrere seu, els tres objectius que s'ha marcat (gestionar la sortida, unificar el país i reduir els excessos del capitalisme) semblen tan importants i tan difícils d'aconseguir que recorden les grans declaracions polítiques sense contingut real. A més, ja ha advertit que no activarà el famós article 50 de forma immediata i no ha deixat clar en absolut com s'articularan les negociacions amb la Unió Europea. Com poden veure, un embolic molt poc britànic, però embolic al capdavall. El risc de la ingovernabilitat.
Per tenir la pintura completa només falta el 'corralito' de sis fons d'inversió en el sector immobiliari. De cop, els seus partícips s'han trobat que la promesa de recuperar el valor de les seves participacions en diners al comptat, simplement no es pot complir. I la solució ha hagut de ser l'inevitable tancament de les seves portes, i el mediterrani 'motto' de 'torni demà' als que demanaven els seus diners. A la premsa britànica s'han alçat veus aïrades que exigeixen un canvi en la legislació d'uns fons que inverteixen en propietats il·líquides, però que garanteixen la liquiditat de les seves participacions. ¡Coses que passen! A més, sigui quin sigui el futur d'aquest 'corralito', l'inevitable corol·lari del pànic generat és la necessitat de recuperar liquiditat, és a dir, vendre actius al mercat, i amb això els preus de les propietats immobiliàries hauran de caure i afegir més tensions.
A més, amb un sistema fiscal que genera una tercera part dels seus ingressos a Londres, i amb les nuvolades que es congrien sobre la capital tant en el sector immobiliari com en el financer, s'entreveuen problemes per a unes finances públiques ja estressades. Per no parlar d'una balança per compte corrent que presenta un dels dèficits més elevats entre els països avançats, i que faria que la caiguda de la lliura esterlina, a valors no vistos des de fa més de 30 anys, podria provocar noves sortides de fons, tan necessitats per finançar aquest dèficit. Encara que cal esperar que el Bank of England de Mark Carney actuï aquesta setmana, reduint els tipus d'interès i aplicant altres mesures per sostenir l'economia, els temors a la recessió van prenent cos.
Per si tot això no fos prou, l'FMI acaba d'advertir de les negatives conseqüències del 'brexit' sobre el creixement de l'economia de l'àrea de l'euro, i pressionant perquè s'adopti un ràpid i generós acord amb la Gran Bretanya. El risc de la incertesa té importància. Perquè al posposar decisions de despesa d'empreses i famílies, que no veuen amb claredat el futur, poden acabar conduint el país a la recessió. I així es compliria la profecia. I, per a més inri, les finances públiques no tenen gaire marge d'impuls fiscal. Afegeixin, doncs, al risc de la ingovernabilitat el de la incertesa que tot aquest panorama genera.
La suma d'aquestes noves situacions cristal·litza en un vell conegut nostre: l'augment de l'aversió al risc. Que és una altra forma de dir que s'ha de vendre actius que donen més rendiment, però que són més arriscats, i comprar els considerats valors-refugi. És a dir, actius en iens, dòlars, francs suïssos i, en l'euro, deute alemany i holandès. No és casual que, amb l'excepció dels Estats Units, a la resta d'aquests països els tipus d'interès negatius del deute públic (pagar per comprar-ne) ja són la norma. En resum, riscos i més riscos. Com a la vida.
